Anar amb el pit obert, a cara descoberta, amb l'esguard determinat apuntant cap a la fita. Els catalans van a cara descoberta i n'hi ha que se la tapen amb una careta, amb un nas de pallasso i desfilen amb la caputxa posada sense amagar-se de res.
Es planten davant de l'agressor amb les mans obertes, el rostre lliure i ara se'l tapen, alcen una estelada, el xiulet, escriuen a les parets. Caminen, corren, s'aturen, reculen o avancen; reculen de nou i si hi tornen, ho fan perquè volen.
Amb clavells recalcitrants maregen l'enemic, amb el color groc el tomben. El poble català fa coses com aquestes.
Ni l'abolició de la veritat, ni la instauració de l'odi, ni el regnat de la injustícia el frena.
Els avis, mares, fills, pares, amics, amants, malalts, enfollits, els vius i els rics, el radical i l'humil, el modest, l'adolescent, el coix i els solidaris són el mirall de la por de l'enemic on s'estimba.
Les mans enlaire del poble desarmat encén l'estultícia d'aquella gent tan simple.
Són mans al descobert plenes de raó i coratge, enlairades, conscientment sedicioses, profundament revolucionaries. Mans alçades que no volen el cel, s'estenen amunt per conquerir una República.
Una vegada més (i les que facin falta) fotos de la rereguarda d'una manifestació densa, lenta i massiva com el lema que la va encapçalar "Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa." Una gran protesta dedicada als nostres presos polítics independentistes però sobretot, pels sis mesos de presó dels Jordis.
Imatges d'una revolta catalana per al segle XXI. Barcelona 15 d'abril de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada