Els despropòsits institucionals compresos entre els anys 2003 i 2005 pel que fa a la dinàmica habitual de control i restricció de la vida al carrer es van destacar especialment per la ombra projectada per l'edificació, inaguració i posterior pas al més absolut ostracisme de la zona Fòrum.
Aquest espai de glorificació al luxe arquitectònic va ser imposat com a imprescindible i ofert degudament embolicat amb llaç i tot, com un regal, als habitants de BCN (durant tot l'any de 2003 i 2004 amb notícies diaries de l'evolució a peu d'obra i fins que l'esdeveniment va concloure) amb una festa pseudocultural al més pur estil de parc temàtic, pretenent proclamar una treva pel que fa als conflictes socials d'arreu del món i especialment pretendre trobar solucions de convivència i respecte entre "cultures", en clau de pacificació mundial. (Mentre es perpetraba l'ocupació occidental contra l'Irak o seguia el silenci còmplice davant el genocidi del poble Txetxè, per posar algun exemple de política exterior de guerra declarada i que durant l'esdeveniment no es va tractar en absolut per por de molestar a les multinacionals "guerreres" patrocinadores, i als polítics d'extrema dreta del PP.)
L'esdeveniment va caure en una profunda contradicció en el si de la mateixa ciutat. Fora d'aquest recinte ultra-vigilat, el NO de restricció amb el que es vesteix l'autoritat va seguir campant amb màniga ample pels carrers.
Es va fer evident que el mateix temple del Fòrum va representar i representa un gran NO contra la ciutadania. L'acte que l'inagurà durant 141 dies ininterrumputs, l'entronització d'aquell NO; NO a les casernes ocupades de st. Andreu, NO als campaments temporals de families nòmades instal.lades al Poblenou, NO a la lliure circulació de les persones extrangeres i menys si no superen les traves burocràtiques pels drets més elementals com la dels PAPERS. NO a la reivindicació al dret de vivenda digne. NO a la denúncia pública de qui precaritza la vida, etc...
Un NO convenientment maquillat i dulcificat pels grans mitjans de comunicació que de la mateixa manera que repeteixen diariament unes consignes, desprès per fallides les esborren del seu vocabulari; seria el cas FÒRUM, "El Fòrum de les cultures 2004".
Aquesta petita mostra fotogràfica recorda un dels esdeveniments més rellevants durant la Barcelona del Fòrum, la entrada dels cossos policials dins la catedral de Barcelona.
El dia 5 de juny de 2004 diversos col·lectius d'immigrants realitzaren una manifestació que es clogué amb una tancada a la Catedral de Barcelona per reclamar la regularització sense condicions de totes les persones treballadores "sense papers" que residien als Països Catalans.
A la imatge, un grup de tancats fan força contra la porta principal moments abans que es produís l'assalt policial; de fora se sentia una veu que en un to suau i en francès, els hi demanava que obrissin la porta.
Finalment, de matinada, els "no-ciutadans" foren desallotjats violentament per efectius del Cuerpo Nacional de Policía amb el permís de l'arquebisbat. La policia es va colar per una sagristia.
Mentre, al carrer, la concentració de "ciutadans-antisistema" que donaven suport a la tancada va ser dispersada amb cops i gasos lacrimògens per la policia nacional i la guardia urbana.
Més de 1500 persones van haver d'abandonar la tancada degut a la violència policial. L'endemà, la majoria de mitjans de comunicació van aplaudir l'assalt parlant de "desallotjament exemplar" i acusant de manipulació-utilització envers als immigrants ("terrorisme ideologic" segons laVanguardia), a la trentena de col.lectius que donaven suport a la tancada.
Immediatament es van obrir uns 15 expedients d'expulsió entre la gent capturada als voltants de la catedral, quan aquesta encara tenia les portes obertes avaluant la situació. El noi nepalí de la foto va poder escapolir-se en un primer moment, però va acabar amb el cap obert al ser llançat contra una columna per part d'un policia.
Un mes després, el 3 de juliol de 2004 es va celebrar una jornada de dejuni de 36 hores davant la catedral per recordar el desallotjament i que va acabar amb la detenció d'un venedor de mocadors just quan la bicicletada en solidaritat amb la lluita dels sense papers entraba a la plaça, provocant un intent de rescat per part dels ciclistes, que va ser reprimit pels mossos i la policia de l'ajuntament.
Plaça André Malraux (Estiu de 2004). Es va fer una cercavil.la rebatejant simbòlicament diferents places cèntriques de la ciutat que havien estat l'escenari d'acampades i posteriors detencions policials contra gent sense papers.
Aquesta és la plaça on la policia, el 16 d'agost de 2001 va dur a terme una cacera indiscriminada d'immigrants. Aquell estiu Imma Mallol d'ICV era alcalde en funcions i va ser responsable del desallotjament de la plaça Catalunya on hi va haver una acampada i desprès, va fer perseguir als refugiats allà on es tornessin a instal.lar; a la plaça André Malraux hi va haver una autèntica cacera a l'home .
Respecte al desenvolupament d'un treball fotogràfic d'aquesta mena els problemes poden ser diversos.
La censura és habitual en aquest tipus de treball a peu de carrer; sobretot en l'estudi de protestes ciutadanes i de moviments socials a la contra del govern. Es practica per mitjà de l'amenaça velada, l'intimidació directa pels efectius policials amb seguiments coercitius, destrucció o requisament del material gràfic, detenció...
Desprès hi ha la auto-censura del mitjà de comunicació que minimitza una notícia o l'omet tranquil.lament; va ser un cas flagrant la censura generalitzada per tots els grans mitjans de comunicació, amb una mínima o nul.la informació respecte a les tancades d'immigrants en vaga de fam, durant els mesos d'abril i maig de 2005.
El testimoni és molest fins hi tot dins una democràcia i aparentment en pau.
A qui pot molestar? segurament a aquells que alenten o provoquen o pretenen ignorar les injusticies socials i es deixen gravar feliçment dins un fòrum.
Aquest espai de glorificació al luxe arquitectònic va ser imposat com a imprescindible i ofert degudament embolicat amb llaç i tot, com un regal, als habitants de BCN (durant tot l'any de 2003 i 2004 amb notícies diaries de l'evolució a peu d'obra i fins que l'esdeveniment va concloure) amb una festa pseudocultural al més pur estil de parc temàtic, pretenent proclamar una treva pel que fa als conflictes socials d'arreu del món i especialment pretendre trobar solucions de convivència i respecte entre "cultures", en clau de pacificació mundial. (Mentre es perpetraba l'ocupació occidental contra l'Irak o seguia el silenci còmplice davant el genocidi del poble Txetxè, per posar algun exemple de política exterior de guerra declarada i que durant l'esdeveniment no es va tractar en absolut per por de molestar a les multinacionals "guerreres" patrocinadores, i als polítics d'extrema dreta del PP.)
L'esdeveniment va caure en una profunda contradicció en el si de la mateixa ciutat. Fora d'aquest recinte ultra-vigilat, el NO de restricció amb el que es vesteix l'autoritat va seguir campant amb màniga ample pels carrers.
Es va fer evident que el mateix temple del Fòrum va representar i representa un gran NO contra la ciutadania. L'acte que l'inagurà durant 141 dies ininterrumputs, l'entronització d'aquell NO; NO a les casernes ocupades de st. Andreu, NO als campaments temporals de families nòmades instal.lades al Poblenou, NO a la lliure circulació de les persones extrangeres i menys si no superen les traves burocràtiques pels drets més elementals com la dels PAPERS. NO a la reivindicació al dret de vivenda digne. NO a la denúncia pública de qui precaritza la vida, etc...
Un NO convenientment maquillat i dulcificat pels grans mitjans de comunicació que de la mateixa manera que repeteixen diariament unes consignes, desprès per fallides les esborren del seu vocabulari; seria el cas FÒRUM, "El Fòrum de les cultures 2004".
Aquesta petita mostra fotogràfica recorda un dels esdeveniments més rellevants durant la Barcelona del Fòrum, la entrada dels cossos policials dins la catedral de Barcelona.
El dia 5 de juny de 2004 diversos col·lectius d'immigrants realitzaren una manifestació que es clogué amb una tancada a la Catedral de Barcelona per reclamar la regularització sense condicions de totes les persones treballadores "sense papers" que residien als Països Catalans.
A la imatge, un grup de tancats fan força contra la porta principal moments abans que es produís l'assalt policial; de fora se sentia una veu que en un to suau i en francès, els hi demanava que obrissin la porta.
Finalment, de matinada, els "no-ciutadans" foren desallotjats violentament per efectius del Cuerpo Nacional de Policía amb el permís de l'arquebisbat. La policia es va colar per una sagristia.
Mentre, al carrer, la concentració de "ciutadans-antisistema" que donaven suport a la tancada va ser dispersada amb cops i gasos lacrimògens per la policia nacional i la guardia urbana.
Més de 1500 persones van haver d'abandonar la tancada degut a la violència policial. L'endemà, la majoria de mitjans de comunicació van aplaudir l'assalt parlant de "desallotjament exemplar" i acusant de manipulació-utilització envers als immigrants ("terrorisme ideologic" segons laVanguardia), a la trentena de col.lectius que donaven suport a la tancada.
Immediatament es van obrir uns 15 expedients d'expulsió entre la gent capturada als voltants de la catedral, quan aquesta encara tenia les portes obertes avaluant la situació. El noi nepalí de la foto va poder escapolir-se en un primer moment, però va acabar amb el cap obert al ser llançat contra una columna per part d'un policia.
Un mes després, el 3 de juliol de 2004 es va celebrar una jornada de dejuni de 36 hores davant la catedral per recordar el desallotjament i que va acabar amb la detenció d'un venedor de mocadors just quan la bicicletada en solidaritat amb la lluita dels sense papers entraba a la plaça, provocant un intent de rescat per part dels ciclistes, que va ser reprimit pels mossos i la policia de l'ajuntament.
Plaça André Malraux (Estiu de 2004). Es va fer una cercavil.la rebatejant simbòlicament diferents places cèntriques de la ciutat que havien estat l'escenari d'acampades i posteriors detencions policials contra gent sense papers.
Aquesta és la plaça on la policia, el 16 d'agost de 2001 va dur a terme una cacera indiscriminada d'immigrants. Aquell estiu Imma Mallol d'ICV era alcalde en funcions i va ser responsable del desallotjament de la plaça Catalunya on hi va haver una acampada i desprès, va fer perseguir als refugiats allà on es tornessin a instal.lar; a la plaça André Malraux hi va haver una autèntica cacera a l'home .
Respecte al desenvolupament d'un treball fotogràfic d'aquesta mena els problemes poden ser diversos.
La censura és habitual en aquest tipus de treball a peu de carrer; sobretot en l'estudi de protestes ciutadanes i de moviments socials a la contra del govern. Es practica per mitjà de l'amenaça velada, l'intimidació directa pels efectius policials amb seguiments coercitius, destrucció o requisament del material gràfic, detenció...
Desprès hi ha la auto-censura del mitjà de comunicació que minimitza una notícia o l'omet tranquil.lament; va ser un cas flagrant la censura generalitzada per tots els grans mitjans de comunicació, amb una mínima o nul.la informació respecte a les tancades d'immigrants en vaga de fam, durant els mesos d'abril i maig de 2005.
El testimoni és molest fins hi tot dins una democràcia i aparentment en pau.
A qui pot molestar? segurament a aquells que alenten o provoquen o pretenen ignorar les injusticies socials i es deixen gravar feliçment dins un fòrum.