El llibre "BARCELONA sobre Barcelona", és un fet!





 El podeu trobar aquí: https://neret.cat/producte/barcelona-sobre-barcelona/

Des del 2016, any en el qual la desapareguda editorial Gregal es va interessar pel meu treball i gairebé set anys després, finalment he aconseguit publicar aquest reportatge fotogràfic i al tercer intent; una editorial per intent i amb la tercera, l'editorial Neret amb la Lola Renau al capdavant, el somni s'ha fet realitat.

En aquesta entrada teniu una breu explicació del meu periple editorial i el principal problema que se'm va presentar: https://jordisecall.blogspot.com/2021/11/iniciem-una-campanya-de-micromecenatge.html
Resumint, el que havia de ser una coedició exitosa amb el mateix ajuntament de la ciutat comtal, es va acabar convertint en un malson de trobar una editorial independent que se'n volgués fer càrrec del projecte. 

És força costós de produir un llibre amb fotografies i difícil de publicar si a més a més conté una crítica social o de denúncia que afecta el mateix territori. Així doncs tenia dues opcions, fer un llibre de fotos o foto-llibre per donar-me a conèixer professionalment però, a canvi de sacrificar una part del contingut més delicat o la segona opció, la més costeruda, continuar endavant amb aquest llibre que acabem de publicar, a pèl, sense cap ajuda externa. I l'hem fet tal com me l'havia imaginat des del principi, sense escatimar res. Se m'ha respectat el disseny i tot el contingut.
No em podia imaginar fer-ho d'una altra manera i trair, si m'autocensurava, l'esperit del mateix reportatge i trencar el meu compromís com a fotògraf amb totes les persones que el protagonitzen. Vaig compartir un lapse de temps per conèixer els seus anhels i patiments per testimoniar-ho amb una càmera i explicar-ho més endavant, deixar constància que aquell passat de lluita va existir. La imatge hi és, però no valdrà res si no la podem explicar nosaltres mateixos que ho vam viure. A l'Ajuntament les fotografies no els incomodava, se'ls feia molest el que jo explico d'elles.

He pagat la penyora de veure passar el projecte per diverses mans que es tradueix en temps i molta paciència i un dalt a baix d'emocions fins al simple desesper de veure portes tancades. Aquest país viu un moment tèrbol i si com a autor, no fas la gara-gara al poder establert, als seus vassalls, se't marginarà sense contemplacions. Queden poques editorials realment independents, queden molt pocs periodistes honestos, en general hi ha mot poca empatia.

Malgrat tot, el llibre hi és, "Ja és una realitat innegable i incontestable!" com em va dir l'amiga Alba.

16-1-2023

[PREVENDA] Excel·lent testimoni fotogràfic... (Neret Edicions)

 


Neret Edicions s'ha compromès a editar el llibre. Per fi, al tercer intent i un grapat d'anys per aconseguir materialitzar el meu reportatge en un llibre, una petita editorial barcelonina s'atreveix a editar sota demanda, això sí, un llibre car de produir i amb un text que pel que sembla no agrada a l'Ajuntament de Barcelona.
Ara mateix estem a la fase final i és per aquest motiu que l'editorial ofereix el llibre amb un 10% de descompte, fins al 30 de novembre. 

El podeu trobar aquí: https://neret.cat/producte/barcelona-sobre-barcelona/

BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007

 Aquesta és una sinopsi del meu reportatge fotogràfic, un llibre amb fotografies sobre la transformació urbana de Barcelona i les resistències que van sorgir. Amb una mirada crítica enfocada en la deriva de la ciutat cap als fastos neoliberals d'inicis del segle XXI. És el testimoniatge gràfic sobre la imposició d'un model de ciutat sobre un altre: la BARCELONA grandiloqüent, en majúscules, sobre l’altra Barcelona, la dels espais del poble que el poder fàctic va voler conquerir.

 




Pròleg. Un altre món havia de ser possible

Iniciem el llibre amb un pròleg entorn les manifestacions antiglobalització de Barcelona contra el Banc Mundial, l'any 2001. Aquest moviment contestatari agermanat amb els seus correligionaris italians durant la celebració del G-8 a Gènova, reivindicava que «Un altre món és possible».

La impressionant demostració de força a Itàlia, contra les cites de les elits, que va comptar amb una important participació catalana, va encendre a Barcelona una inèrcia de lluites obertament anticapitalistes.

La reorganització neoliberal del segle XXI, amb la nova mundialització de l’economia, va afectar de ple la morfologia de Barcelona i els seus usos, fent prevaldre, per sobre de tot, el mercadeig especulatiu. I enfront d’això les víctimes: el veïnatge (volàtil), els migrants (sense drets), els treballadors («d'una indústria obsoleta», segons el regidor de torn), els artistes (anònims) i la joventut idealista («radicals», a ulls dels mitjans generalistes).

Va ser un temps de debat intens sobre el model Barcelona, un debat intel·lectual per a minories, però un debat que al cap i a la fi va resultar estèril perquè la ciutat anava caient davant nostre en mans dels especuladors. La impugnació acadèmica es va retroalimentar amb les mostres de rebuig del carrer, «Contra l'Europa del capital i la guerra» per exemple.

La ruta metropolitana s’inicia, per lligar aquest pròleg, amb els okupes internacionalistes a Can Masdeu: part i ànima d’aquelles mobilitzacions.

La ubicació física de la casa, una antiga leproseria reconvertida en centre social que emergia per damunt de la ciutat, a la vall de Sant Genís a Collserola i que mirava de reüll la tempesta urbana que evolucionava als seus peus, ens servirà de llançadora. Allà dalt, precisament, els okupants experimentaven noves maneres de conviure que contravenien els dictàmens del mercat capitalista.



Capítol primer- L’urbanisme de les «Cultures»

El primer capítol visita el barri del Poblenou en ple procés de transformació. Mostra el regust amarg de la derrota i de la pèrdua de la memòria històrica, així com la destrucció d'un entramat fabril perfectament funcional i actualitzat dins dels recintes de Can Ricart i l'Escocesa.

La seva «reconquesta» amb la consegüent eliminació dels llocs de treball és l'exemple paradigmàtic de la irracionalitat immobiliària auspiciada per les institucions.

A mesura que anava avançant la construcció del «Fòrum de les Cultures» també ho feia la seva ombra agra que s’estenia ràpidament per tot arreu. La vida al Poblenou bategava al ritme frenètic de la piqueta i a marxes forçades durant l’any 2003.

Amb el projecte «22@» els antics amos del Poblenou van fer palès que el barri encara els pertanyia i que el volien recuperar. Per això, la progressió gràfica en aquest capítol descriu l’anorreament sense treva de carrers sencers. És el contrast entre allò que és genuí, l'arquitectura obrera per exemple, amb la nova, cara i prepotent edificació del sector terciari.


Capítol segon- Arquitectura de guerrilla

Enfront de la subjugació del Poblenou, el segon capítol reconeix el mèrit de la insubordinació, en l'espai anomenat popularment com el «Forat de la vergonya», al Casc Antic.

Serem testimonis d'un èxit contra les polítiques autistes de l'Ajuntament de Barcelona i que fotogràficament s’entrega al protagonisme dels veïns.

També dona peu a parlar de la política d'higienització impulsada per tota la Ciutat Vella amb els seus «esponjaments» immisericordes, gens respectuosos, una altra vegada, amb els seus habitants i el patrimoni històric.

La mescla de persones de diferents orígens que estimen aquest espai i que el defensen, és una bona mostra de la Barcelona cosmopolita i desobedient.

La resistència del Forat de la vergonya i la campanya per salvar Can Ricart al Poblenou, van finalitzar l'any 2007, per aquesta raó, el reportatge finalitza a les acaballes d’aquell any. I, tot just poc després, va esclatar la crisi econòmica iniciant un nou cicle d'incerteses, però aquesta era una altra història.



Capítol tercer- L’enemic és el carrer

El tercer capítol tanca el fotoreportatge amb un reguitzell de fets i mobilitzacions, principalment centrades entorn de la xacra d’una ciutat reconvertida en marca comercial sota la batuta antisocial del «Model Barcelona». Un recull d'accions protagonitzades pel col·lectiu okupa i la lluita dels sensepapers, especialment àlgida en aquells temps. La protesta contra el Pla Caufec, l’oposició a la llei monocromàtica del civisme i l’exitosa campanya de desemmascarament del Fòrum, etc. També formen part d’aquest capítol, el dramàtic enfonsament del Carmel i les marxes fúnebres dels barris sotmesos a la petja destructiva de l'Ajuntament. Retrats de la brutalitat policial pel domini de l’espai públic i el càstig i la repressió cap a la dissidència, els desnonaments, la injustícia.

Tots aquests fets reunits de manera seqüencial contextualitzen el moment institucional i els seus discursos, amplificats pels titulars de les capçaleres de la premsa hegemònica. Per sort, la contrainformació dels moviments socials, els seus cartells i l’inici de la informació alternativa via internet van anar prenent rellevància a principis del nou mil·lenni. De tot això se'n parla també en el llibre.



Epíleg. Escriure amb llum Barcelona: la lluita de classes i el combat per la vida

Després de l’epíleg, a les pàgines cronològiques del llibre recuperem els apunts personals del fotògraf i les notícies del moment, tant les de la premsa «oficial» com la dels moviments socials, corresponents a cada imatge. És interessant observar els seus punts de vista i els estils periodístics normalment confrontats.

Van ser sis anys i escaig en els quals el fotògraf va estar immers en aquest projecte personal. N'ha resultat un fotoreportatge d’una època efervescent sobre la qual s’ha debatut i estudiat molt, però a la que potser, li mancava un relat gràfic.



Detalls tècnics de com s'ha dissenyat aquest llibre:
Llibre de fotografia amb textos de diversos autors, enquadernació rústica amb solapes; aproximadament, 360 pàgines. 274 fotografies en blanc i negre.

Textos de Manuel Delgado, Gerard Horta, Miquel de Palol, Jesús Rodríguez, Jordi Secall i Mercè Tatger.

Un somni frustrat per segon cop.

 Una campanya nefasta per part de l'editorial esvaeix els meus somnis de publicar, ara per ara, i per segon cop el llibre. Dec una petita explicació a tots els que heu fet l'esforç de participar fent-vos mecenes i entregar el vostre vot de confiança cap al projecte.


La proposta de fer un Verkami va partir de la mateixa empresa editorial. Vaig accedir confiant amb la seva capacitat de moure el projecte i fer-lo visible als mitjans i entitats afins i els mateixos contactes de l'editorial. Per sorpresa ens hem topat amb un menyspreu gairebé absolut per part del món cultural i periodístic català. Només un mitjà digital es va dignar a fer un article cap al final de la campanya: https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/imatges-barcelona-contra-especulacio-principis-segle-156845/

Al marge d'aquest buit publicitari jo he anat movent el Verkami en la meva xarxa tuitera i vaig escriure a moltíssima gent desconeguda de manera privada. En alguns casos vaig rebre resposta que es traduïa en retuits i en algun cas en mecenatge. He conegut de manera virtual a gent preciosa que m'ha estat animant en tot aquest temps. També m'he decebut amb molts d'altres dels que potser n'esperava massa.
Entitats amb alguna dependència amb l'ajuntament però crítiques al mateix temps de la seva gestió han rebut el projecte generalment amb molta fredor. El "atado y bien atado" franquista també funciona en l'àmbit municipal.
Segurament ho podia haver fet millor, evidentment, però no he trobat la fórmula.

Vaig suposar que les dinàmiques internes de funcionament d'una editorial se supeditarien al meu projecte amb la implicació necessària per poder tirar-lo endavant. En aquest cas no ha estat així. Cap proposta es va afegir al marge de les meves indicacions. He estat bregant des del dia u de la campanya amb una editorial gairebé absent. A mi m'ha fet perdre aquesta oportunitat d'or que et brinda un micromecenatge i m'ha fet quedar malament davant les 65 persones que s'havien fet mecenes. De totes maneres conservo el vostre correu per agrair-vos-ho en un futur, si és que s'esdevé amb la publicació del llibre.

M'he tornat a cremar i la decepció de tot plegat és enorme. A mi no em queda esma d'agafar una càmera i implicar-me en un projecte personal de la mateixa manera com vaig fer amb aquest reportatge frustrat. Quan ets jove a vegades et pots permetre el luxe de tirar-te de cap en una aventura amb la confiança que en algun moment o altre serà rebuda amb prou interès per a continuar endavant. Ja no ho sóc de jove i aquesta energia necessària que et dóna un reconeixement cap a la teva feina, segons sembla, no hi és o si hi és, és insuficient. Si no, el llibre estaria en les vostres mans.

Salut i gràcies.

Pàgines virtuals del llibre. "BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007"

 Representacions infogràfiques de pàgines interiors, corresponents al llibre de la campanya de micromecenatge. Si voleu, les podeu fer servir lliurement i ajudar-me en la difusió del projecte editorial.
https://www.verkami.com/projects/30463-barcelona-sobre-barcelona-espais-de-conquesta-2002-2007

 















Iniciem una campanya de micromecenatge pel llibre "BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007".

 Aquest blog el vaig crear amb la voluntat de donar a conèixer el meu treball fotogràfic dedicat a la ciutat de Barcelona d'inicis de segle. He anat publicant algunes fotografies d'aquella època però ho vaig interrompre per l'esclat i declivi de la lluita independentista catalana. Dos anys després d'inactivitat en el blog, torno per anunciar-vos que una editorial i jo mateix ens hem embarcat en l'aventura de publicar en format de llibre, el fotoreportatge dedicat a Barcelona.

Però el projecte no és barat i l'editorial necessita ajuda per finançar-ho. Per això hem activat una campanya de micro-mecenatge.

https://www.verkami.com/projects/30463-barcelona-sobre-barcelona-espais-de-conquesta-2002-2007

És aquell somni de fer un llibre que ho vaig deixar escrit en el primer post del blog, un llunyà 2011. Ara, tot just farà deu anys! 

De fet, vaig estar molt a prop de materialitzar-ho, gràcies al fet, que una editorial es va mostrar entusiasmada en llegir i veure les imatges d'alguns d'aquests posts inicials. 

Malauradament, a les acaballes i pocs dies abans d'imprimir, l'editorial va tancar, va fer fallida. El procés havia estat llarg i feixuc. Aquella editorial pretenia cofinançar el llibre amb l'Ajuntament de Barcelona i malgrat la meva desconfiança, va aconseguir el seu suport. El fotoreportatge és una crítica ferotge a la política municipal respecte a l'urbanisme, principalment. Vaig creure que el canvi de Govern podria haver influït positivament a favor del meu projecte. Però després de diverses reunions amb els Serveis Editorials de l'Ajuntament i a mesura que els continguts del llibre s'anaven concretant, van aparèixer les línies vermelles o dit d'una altra manera, la censura.  Hi havia textos meus introductoris als capítols que s'havien de suprimir. Era allò que sempre havia temut. Però, que per fidelitat amb l'editorial, el projecte continuava endavant i amb els censors. També hi havia paràgrafs o paraules que molestaven en aquells textos que se salvaven. El títol del llibre, "BARCELONA sobre Barcelona" per exemple, tampoc els agradava. L'editorial ho veia com un mal menor. 

Per cansament, penseu que vaig iniciar el contacte amb l'editorial un 2016 i el projecte s'allargaria fins al 2020, coincidint amb el tancament esmentat, i per desesperació meva, vaig anar cedint en gairebé tot. Per sorpresa, en plena negociació del que podia dir o no dir, tot es va acabar.

Sant tornem-hi a la recerca d'una altra editorial. Totes les que hi estaven interessades amb el meu llibre, també ho estaven amb l'ajuda econòmica de l'ajuntament. 

Finalment, Edicions i Propostes Culturals Andana li agrada la meva idea original i sense censures, però necessita la venda anticipada d'exemplars per poder-la publicar.

Ara toca provar sort directament amb el lector amant del documentalisme en b&n o del fotoperiodisme de denúncia, i que li agradaria tenir aquest treball en les seves mans.

  

També s'han prestat a col·laborar i fer més interessant el contingut del llibre la Mercè Tatger, Manuel Delgado, Gerard Horta, Miquel de Palol i Jesús Rodríguez amb els seus textos.

(Les il·lustracions del volum i les pàgines interiors són recreacions infogràfiques.)

A Catalunya va esclatar la ràbia -Fotos de la vaga catalana del 18 d'octubre de 2019.

 
 












 



 






 







 






 

 



 





 
 






 


 





 



 
 
El jovent català, després de les condemnes venjatives contra els presos polítics, i davant un Govern català totalment subjugat i mesell al país veí, va cremar tots els contenidors plens dels paperets que durant aquests anys havíem evitat tirar a terra. El resultat d'aquesta efímera batalla: 237 persones arrestades per la policia i 711 ferits.