Una ressenya competent per al llibre BARCELONA sobre Barcelona.

Després de gairebé dos anys d'espera, dos anys des que es va publicar el llibre, un periodista d'un mitjà digital català s'ha llegit el llibre i n'ha fet una ressenya sincera i potent.
La ressenya: https://www.vilaweb.cat/noticies/barcelona-sobre-barcelona-fotografies-jordi-secall/

Dos anys és molt de temps i tot plegat es fa enfarfegós i frustrant, no m'estan regalant absolutament res i vaig cremant etapes al mateix temps que em vaig cremant jo mateix i les alegries no les celebro, és una passa més cap a no sé on. Aquesta que deixo enrere, era la de fer visible el meu llibre de cara al públic, d'escriure als mitjans culturals i periodístics per cridar la seva atenció. Ara cal avançar cap a una exposició i matar el tema definitivament.

28-11-2024

Exposar el reportatge "BARCELONA sobre Barcelona".

 Faig pública en aquesta pàgina una proposta d'exposició fotogràfica per si algú hi està interessat.

BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007, exposició dedicada a l'última etapa de la transformació urbanística de Barcelona que es va iniciar a mitjans dels vuitanta del segle passat. Proposta a partir d’una selecció d'imatges del llibre de fotografia documental amb títol homònim.

 


Les fotografies se centren en el període on la ciutat es va redefinir sota els interessos econòmics de la globalització neoliberal. L'èxit d'aquelles intervencions van esdevenir un model exportable a altres ciutats del planeta. Era una posada a punt de la ciutat comtal que havia quedat postergada per la llarga dictadura franquista. 

 

A principis del 2000 vam ser testimonis de la reconversió de l'antiga ciutat industrial cap al sector terciari i el de les noves fórmules de negoci basat en la tecnologia digital, trobant el seu espai natural al Poblenou, rebatejat com a Districte 22@. El barri per antonomàsia menestral es va convertir en un nou barri d’oficines i d’hotels, mentre que al mateix temps, la transformació de Ciutat Vella encarava el seu tram final. La crisi financera post olímpica havia frenat les obres del sector oriental, última fase de la modernització urbanística del barri antic. Quan va arribar l'ajuda dels fons europeus destinats a les millores mediambientals dels barris, podrien continuar. Però la dilatació dels tempos en un barri que presentava ferides obertes amb enderrocs massius, més la percepció d'abandonament per part de l’administració i uns plans urbanístics en entredit perquè semblaven fruit de la improvisació, va acabar provocant el malestar del veïnat. Si al Poblenou les úniques protestes rellevants eren de caràcter intel·lectual-acadèmic, reclamant la protecció del patrimoni obrer i fabril del barri, al Casc Antic la lluita se centrava en la pervivència dels mateixos habitants al lloc on els havia vist créixer. Va ser llavors quan la seva població va erigir un parc urbà en l'epicentre de les vergonyes i ruïnes consistorials anomenant-lo, Forat de la Vergonya; un espai d'inflexió i simbòlic contra les polítiques autàrquiques regides des de l'ajuntament, d'on anaren confluint altres protestes veïnals relacionades amb l'especulació urbanística de la ciutat.

 


 

El model urbanístic va esdevenir una marca que situava Barcelona en el punt de mira del turisme internacional, fent de la ciutat un pol d'atracció de visitants massiu que a la llarga aniria en detriment als seus ciutadans. Les conseqüències negatives d’aquella transformació rampant les patim ara mateix: precarietat laboral, gentrificació dels barris, encariment desmesurat de l'habitatge, resultant en una despersonalització social i física de la ciutat.

 


L'exposició convida a un viatge al passat que s’inicia al Poblenou fabril, al seu desmantellament i l’alçament del projecte 22@. Continuarem cap al Casc Antic per conèixer el seu oasi de resistència a l’especulació representat pel parc del Forat de la Vergonya. Acabem, revisitant altres fets rellevants (relacionats amb el tema central del reportatge) escampats per l'àrea metropolitana. La proposta pretén suscitar, el debat entorn les alternatives que es podrien haver pres en consideració a l'hora de planificar i refer la ciutat, per exemple.

 


Tres propostes expositives:

 

1 El reportatge fotogràfic es va concebre en pel·lícula monocromàtica, per tant, es proposa una selecció d'imatges ampliades sobre paper baritat (30x40cm) amb tècniques químiques. També com a reivindicació de les arts artesanals que estarien més en sintonia d’una manera física amb l'esperit del reportatge. És imprescindible que la sala disposi dels materials adients que permetin el muntatge i protecció de les còpies, marcs amb vidre i paspartú. 

 

2 En cas que no sigui possible, les fotografies poden exposar-se en paper digital sense emmarcar.

En ambdós casos cada fotografia anirà acompanyada d’una cartel·la amb un text explicatiu del seu context polític i social.

El reportatge consta gairebé de 300 fotografies, es poden seleccionar una cinquantena, més o menys, depenent de l’espai de la sala.

 

3 Un mix entre les dues primeres propostes més la projecció o emissió en pantalla de reportatges videogràfics de la meva autoria relacionats amb el tema principal, en bucle. També, aprofitant el marc expositiu, es pot fer una presentació del llibre d'aquest reportatge o taula de debat entorn els temes que planteja l’exposició i el llibre.



 

Exposició a Barcelona i participació en el festival Mitgeres de Valls.


 Ha passat inadvertida perquè els mitjans de comunicació s'entesten d'ignorar el meu llibre, però a la fàbrica barcelonina Fabra i Coats del districte de St. Andreu hem tingut una petita mostra fotogràfica del reportatge, BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007. Ha estat dins el marc del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya celebrat entre els dies 4 i 7 d'octubre.


L'editora del llibre, Lola Renau i la fotògrafa Loreley Ritta durant el muntatge de l'exposició.

Uns dies abans vaig tenir l'oportunitat de presentar el llibre a la seu de l'Arxiu Històric del Poblenou a la Torre de les Aigües. Em van acompanyar l'especialista en geografia i història Mercè Tatjer, la periodista Maria Favà i en Manuel Delgado, professor d'antropologia religiosa. Era la segona presentació, la primera va ser a l'abril a la Facultat de Geografia i Història de la UB al Raval. En aquella ocasió la presentació anava a càrrec dels antropòlegs Manuel Delgado i Gerard Horta. Un mitjà (BTV) es va presentar per fer una petita connexió en directe. Abans, al cap de pocs dies d'haver publicat el llibre, una ràdio tarragonina (amb el programa mariner, Arran De Mar) s'havia interessat pel projecte i el periodista Fran Richart em va entrevistar. Dos únics mitjans fins ara.

La tercera presentació del llibre s'ha fet a Valls.
A la capital de l'Alt Camp fa sis anys que se celebra una mostra permanent de fotografies en gran format. Les imatges es claven en mitgeres cèntriques de la ciutat per denunciar el seu estat d'abandonament i degradació. D'aquí li ve el nom a la mostra: "Mitgeres". També és una celebració cultural amb exposicions i presentacions de llibres i projectes on la fotografia documental és la protagonista. A més a més, "per retre homenatge a la nissaga de fotògrafs vallencs Català-Roca."  http://www.mitgeres.cat/

"Mitgeres. Mostra de fotografia documental al carrer" és una acció i mostra fotogràfica organitzada per Llumull Accions Audiovisuals amb el Casal Popular la Turba i enguany du com a títol: Perifèries. En aquesta ocasió un parell de fotografies seleccionades de deu fotògrafs decoren espais perifèrics respecte al centre històric, reivindicant amb aquest esdeveniment la seva conservació.
El fotògraf i activista cultural Francesc Parés ens va fer de guia durant la ruta comentada de les mitgeres intervingudes fotogràficament amb alguns dels seus autors.

La fotògrafa Alba Rodríguez Nuñez ens va presentar el seu projecte editorial anomenat "Origen". Darrere seu s'aprecien dues fotografies d'aquest treball.

Les lones amb imatges de Txema Salvans i Paula Fujiwuara decoren ara, antigues instal·lacions industrials.

En Francesc Parés ens parla de l'obra de Fujiwuara. Al fons, dues fotografies en blanc i negre d'un servidor i que pertanyen al llibre BARCELONA sobre Barcelona. Aquesta publicació es presentaria unes hores després al Casal Popular la Turba.

Gian Marco Benedetto amb dues fotografies seleccionades per aquesta mostra al carrer de la guerra d'Ucraïna.
Als torrents de la ciutat on hi ha aquestes fotografies de gran format reposen les fàbriques de pell Ca Clols. La fàbrica de pell i llana va ser un gran motor econòmic per la ciutat de Valls, arribant al seu punt àlgid entre els anys 50 i 70 del segle passat (apunt històric d'en Francesc Parés).

El recorregut continua fins als retrats del jove fotògraf Marc Honrubia Fernández.

Vam anar deixant la perifèria i ens vam trobar els retrats desenfocats monocromàtics del projecte de Laia Albert, "5.038".
L'últim autor convidat era el Pep Escoda. Al fons es poden apreciar tres fotografies seves que comparteixen solar amb les de la Sandra Balcells que no va poder acudir a la cita. 

També es va homenatjar a la vallenca Maria Àurea Català i Roca germana del fotògraf Francesc Català-Roca. Ella era, ni més ni menys, la responsable de revelar, positivar i retocar el treball del famós fotògraf.
 

En acabar la jornada, cap al vespre, després de les presentacions del meu llibre i el reportatge d'en Gian Marco, sortint del casal ens va sorprendre la marxa solemne d'una processó.

(Les fotografies de la Fabra i Coats són del dia 3 i les de Valls corresponen al 7 d'octubre).
11 d'octubre de 2023.

El llibre "BARCELONA sobre Barcelona", és un fet!





 El podeu trobar aquí: https://neret.cat/producte/barcelona-sobre-barcelona/

Des del 2016, any en el qual la desapareguda editorial Gregal es va interessar pel meu treball i gairebé set anys després, finalment he aconseguit publicar aquest reportatge fotogràfic i al tercer intent; una editorial per intent i amb la tercera, l'editorial Neret amb la Lola Renau al capdavant, el somni s'ha fet realitat.

En aquesta entrada teniu una breu explicació del meu periple editorial i el principal problema que se'm va presentar: https://jordisecall.blogspot.com/2021/11/iniciem-una-campanya-de-micromecenatge.html
Resumint, el que havia de ser una coedició exitosa amb el mateix ajuntament de la ciutat comtal, es va acabar convertint en un malson de trobar una editorial independent que se'n volgués fer càrrec del projecte. 

És força costós de produir un llibre amb fotografies i difícil de publicar si a més a més conté una crítica social o de denúncia que afecta el mateix territori. Així doncs tenia dues opcions, fer un llibre de fotos o foto-llibre per donar-me a conèixer professionalment però, a canvi de sacrificar una part del contingut més delicat o la segona opció, la més costeruda, continuar endavant amb aquest llibre que acabem de publicar, a pèl, sense cap ajuda externa. I l'hem fet tal com me l'havia imaginat des del principi, sense escatimar res. Se m'ha respectat el disseny i tot el contingut.
No em podia imaginar fer-ho d'una altra manera i trair, si m'autocensurava, l'esperit del mateix reportatge i trencar el meu compromís com a fotògraf amb totes les persones que el protagonitzen. Vaig compartir un lapse de temps per conèixer els seus anhels i patiments per testimoniar-ho amb una càmera i explicar-ho més endavant, deixar constància que aquell passat de lluita va existir. La imatge hi és, però no valdrà res si no la podem explicar nosaltres mateixos que ho vam viure. A l'Ajuntament les fotografies no els incomodava, se'ls feia molest el que jo explico d'elles.

He pagat la penyora de veure passar el projecte per diverses mans que es tradueix en temps i molta paciència i un dalt a baix d'emocions fins al simple desesper de veure portes tancades. Aquest país viu un moment tèrbol i si com a autor, no fas la gara-gara al poder establert, als seus vassalls, se't marginarà sense contemplacions. Queden poques editorials realment independents, queden molt pocs periodistes honestos, en general hi ha mot poca empatia.

Malgrat tot, el llibre hi és, "Ja és una realitat innegable i incontestable!" com em va dir l'amiga Alba.

16-1-2023

[PREVENDA] Excel·lent testimoni fotogràfic... (Neret Edicions)

 


Neret Edicions s'ha compromès a editar el llibre. Per fi, al tercer intent i un grapat d'anys per aconseguir materialitzar el meu reportatge en un llibre, una petita editorial barcelonina s'atreveix a editar sota demanda, això sí, un llibre car de produir i amb un text que pel que sembla no agrada a l'Ajuntament de Barcelona.
Ara mateix estem a la fase final i és per aquest motiu que l'editorial ofereix el llibre amb un 10% de descompte, fins al 30 de novembre. 

El podeu trobar aquí: https://neret.cat/producte/barcelona-sobre-barcelona/

BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007

 Aquesta és una sinopsi del meu reportatge fotogràfic, un llibre amb fotografies sobre la transformació urbana de Barcelona i les resistències que van sorgir. Amb una mirada crítica enfocada en la deriva de la ciutat cap als fastos neoliberals d'inicis del segle XXI. És el testimoniatge gràfic sobre la imposició d'un model de ciutat sobre un altre: la BARCELONA grandiloqüent, en majúscules, sobre l’altra Barcelona, la dels espais del poble que el poder fàctic va voler conquerir.

 




Pròleg. Un altre món havia de ser possible

Iniciem el llibre amb un pròleg entorn les manifestacions antiglobalització de Barcelona contra el Banc Mundial, l'any 2001. Aquest moviment contestatari agermanat amb els seus correligionaris italians durant la celebració del G-8 a Gènova, reivindicava que «Un altre món és possible».

La impressionant demostració de força a Itàlia, contra les cites de les elits, que va comptar amb una important participació catalana, va encendre a Barcelona una inèrcia de lluites obertament anticapitalistes.

La reorganització neoliberal del segle XXI, amb la nova mundialització de l’economia, va afectar de ple la morfologia de Barcelona i els seus usos, fent prevaldre, per sobre de tot, el mercadeig especulatiu. I enfront d’això les víctimes: el veïnatge (volàtil), els migrants (sense drets), els treballadors («d'una indústria obsoleta», segons el regidor de torn), els artistes (anònims) i la joventut idealista («radicals», a ulls dels mitjans generalistes).

Va ser un temps de debat intens sobre el model Barcelona, un debat intel·lectual per a minories, però un debat que al cap i a la fi va resultar estèril perquè la ciutat anava caient davant nostre en mans dels especuladors. La impugnació acadèmica es va retroalimentar amb les mostres de rebuig del carrer, «Contra l'Europa del capital i la guerra» per exemple.

La ruta metropolitana s’inicia, per lligar aquest pròleg, amb els okupes internacionalistes a Can Masdeu: part i ànima d’aquelles mobilitzacions.

La ubicació física de la casa, una antiga leproseria reconvertida en centre social que emergia per damunt de la ciutat, a la vall de Sant Genís a Collserola i que mirava de reüll la tempesta urbana que evolucionava als seus peus, ens servirà de llançadora. Allà dalt, precisament, els okupants experimentaven noves maneres de conviure que contravenien els dictàmens del mercat capitalista.



Capítol primer- L’urbanisme de les «Cultures»

El primer capítol visita el barri del Poblenou en ple procés de transformació. Mostra el regust amarg de la derrota i de la pèrdua de la memòria històrica, així com la destrucció d'un entramat fabril perfectament funcional i actualitzat dins dels recintes de Can Ricart i l'Escocesa.

La seva «reconquesta» amb la consegüent eliminació dels llocs de treball és l'exemple paradigmàtic de la irracionalitat immobiliària auspiciada per les institucions.

A mesura que anava avançant la construcció del «Fòrum de les Cultures» també ho feia la seva ombra agra que s’estenia ràpidament per tot arreu. La vida al Poblenou bategava al ritme frenètic de la piqueta i a marxes forçades durant l’any 2003.

Amb el projecte «22@» els antics amos del Poblenou van fer palès que el barri encara els pertanyia i que el volien recuperar. Per això, la progressió gràfica en aquest capítol descriu l’anorreament sense treva de carrers sencers. És el contrast entre allò que és genuí, l'arquitectura obrera per exemple, amb la nova, cara i prepotent edificació del sector terciari.


Capítol segon- Arquitectura de guerrilla

Enfront de la subjugació del Poblenou, el segon capítol reconeix el mèrit de la insubordinació, en l'espai anomenat popularment com el «Forat de la vergonya», al Casc Antic.

Serem testimonis d'un èxit contra les polítiques autistes de l'Ajuntament de Barcelona i que fotogràficament s’entrega al protagonisme dels veïns.

També dona peu a parlar de la política d'higienització impulsada per tota la Ciutat Vella amb els seus «esponjaments» immisericordes, gens respectuosos, una altra vegada, amb els seus habitants i el patrimoni històric.

La mescla de persones de diferents orígens que estimen aquest espai i que el defensen, és una bona mostra de la Barcelona cosmopolita i desobedient.

La resistència del Forat de la vergonya i la campanya per salvar Can Ricart al Poblenou, van finalitzar l'any 2007, per aquesta raó, el reportatge finalitza a les acaballes d’aquell any. I, tot just poc després, va esclatar la crisi econòmica iniciant un nou cicle d'incerteses, però aquesta era una altra història.



Capítol tercer- L’enemic és el carrer

El tercer capítol tanca el fotoreportatge amb un reguitzell de fets i mobilitzacions, principalment centrades entorn de la xacra d’una ciutat reconvertida en marca comercial sota la batuta antisocial del «Model Barcelona». Un recull d'accions protagonitzades pel col·lectiu okupa i la lluita dels sensepapers, especialment àlgida en aquells temps. La protesta contra el Pla Caufec, l’oposició a la llei monocromàtica del civisme i l’exitosa campanya de desemmascarament del Fòrum, etc. També formen part d’aquest capítol, el dramàtic enfonsament del Carmel i les marxes fúnebres dels barris sotmesos a la petja destructiva de l'Ajuntament. Retrats de la brutalitat policial pel domini de l’espai públic i el càstig i la repressió cap a la dissidència, els desnonaments, la injustícia.

Tots aquests fets reunits de manera seqüencial contextualitzen el moment institucional i els seus discursos, amplificats pels titulars de les capçaleres de la premsa hegemònica. Per sort, la contrainformació dels moviments socials, els seus cartells i l’inici de la informació alternativa via internet van anar prenent rellevància a principis del nou mil·lenni. De tot això se'n parla també en el llibre.



Epíleg. Escriure amb llum Barcelona: la lluita de classes i el combat per la vida

Després de l’epíleg, a les pàgines cronològiques del llibre recuperem els apunts personals del fotògraf i les notícies del moment, tant les de la premsa «oficial» com la dels moviments socials, corresponents a cada imatge. És interessant observar els seus punts de vista i els estils periodístics normalment confrontats.

Van ser sis anys i escaig en els quals el fotògraf va estar immers en aquest projecte personal. N'ha resultat un fotoreportatge d’una època efervescent sobre la qual s’ha debatut i estudiat molt, però a la que potser, li mancava un relat gràfic.



Detalls tècnics de com s'ha dissenyat aquest llibre:
Llibre de fotografia amb textos de diversos autors, enquadernació rústica amb solapes; aproximadament, 360 pàgines. 274 fotografies en blanc i negre.

Textos de Manuel Delgado, Gerard Horta, Miquel de Palol, Jesús Rodríguez, Jordi Secall i Mercè Tatger.

Un somni frustrat per segon cop.

 Una campanya nefasta per part de l'editorial esvaeix els meus somnis de publicar, ara per ara, i per segon cop el llibre. Dec una petita explicació a tots els que heu fet l'esforç de participar fent-vos mecenes i entregar el vostre vot de confiança cap al projecte.


La proposta de fer un Verkami va partir de la mateixa empresa editorial. Vaig accedir confiant amb la seva capacitat de moure el projecte i fer-lo visible als mitjans i entitats afins i els mateixos contactes de l'editorial. Per sorpresa ens hem topat amb un menyspreu gairebé absolut per part del món cultural i periodístic català. Només un mitjà digital es va dignar a fer un article cap al final de la campanya: https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/imatges-barcelona-contra-especulacio-principis-segle-156845/

Al marge d'aquest buit publicitari jo he anat movent el Verkami en la meva xarxa tuitera i vaig escriure a moltíssima gent desconeguda de manera privada. En alguns casos vaig rebre resposta que es traduïa en retuits i en algun cas en mecenatge. He conegut de manera virtual a gent preciosa que m'ha estat animant en tot aquest temps. També m'he decebut amb molts d'altres dels que potser n'esperava massa.
Entitats amb alguna dependència amb l'ajuntament però crítiques al mateix temps de la seva gestió han rebut el projecte generalment amb molta fredor. El "atado y bien atado" franquista també funciona en l'àmbit municipal.
Segurament ho podia haver fet millor, evidentment, però no he trobat la fórmula.

Vaig suposar que les dinàmiques internes de funcionament d'una editorial se supeditarien al meu projecte amb la implicació necessària per poder tirar-lo endavant. En aquest cas no ha estat així. Cap proposta es va afegir al marge de les meves indicacions. He estat bregant des del dia u de la campanya amb una editorial gairebé absent. A mi m'ha fet perdre aquesta oportunitat d'or que et brinda un micromecenatge i m'ha fet quedar malament davant les 65 persones que s'havien fet mecenes. De totes maneres conservo el vostre correu per agrair-vos-ho en un futur, si és que s'esdevé amb la publicació del llibre.

M'he tornat a cremar i la decepció de tot plegat és enorme. A mi no em queda esma d'agafar una càmera i implicar-me en un projecte personal de la mateixa manera com vaig fer amb aquest reportatge frustrat. Quan ets jove a vegades et pots permetre el luxe de tirar-te de cap en una aventura amb la confiança que en algun moment o altre serà rebuda amb prou interès per a continuar endavant. Ja no ho sóc de jove i aquesta energia necessària que et dóna un reconeixement cap a la teva feina, segons sembla, no hi és o si hi és, és insuficient. Si no, el llibre estaria en les vostres mans.

Salut i gràcies.

Pàgines virtuals del llibre. "BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007"

 Representacions infogràfiques de pàgines interiors, corresponents al llibre de la campanya de micromecenatge. Si voleu, les podeu fer servir lliurement i ajudar-me en la difusió del projecte editorial.
https://www.verkami.com/projects/30463-barcelona-sobre-barcelona-espais-de-conquesta-2002-2007