És un blog per promoure un projecte de llibre fotogràfic. + info al perfil

BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007

 Aquesta és una sinopsi del meu reportatge fotogràfic, un llibre amb fotografies sobre la transformació urbana de Barcelona i les resistències que van sorgir. Amb una mirada crítica enfocada en la deriva de la ciutat cap als fastos neoliberals d'inicis del segle XXI. És el testimoniatge gràfic sobre la imposició d'un model de ciutat sobre un altre: la BARCELONA grandiloqüent, en majúscules, sobre l’altra Barcelona, la dels espais del poble que el poder fàctic va voler conquerir.

 




Pròleg. Un altre món havia de ser possible

Iniciem el llibre amb un pròleg entorn les manifestacions antiglobalització de Barcelona contra el Banc Mundial, l'any 2001. Aquest moviment contestatari agermanat amb els seus correligionaris italians durant la celebració del G-8 a Gènova, reivindicava que «Un altre món és possible».

La impressionant demostració de força a Itàlia, contra les cites de les elits, que va comptar amb una important participació catalana, va encendre a Barcelona una inèrcia de lluites obertament anticapitalistes.

La reorganització neoliberal del segle XXI, amb la nova mundialització de l’economia, va afectar de ple la morfologia de Barcelona i els seus usos, fent prevaldre, per sobre de tot, el mercadeig especulatiu. I enfront d’això les víctimes: el veïnatge (volàtil), els migrants (sense drets), els treballadors («d'una indústria obsoleta», segons el regidor de torn), els artistes (anònims) i la joventut idealista («radicals», a ulls dels mitjans generalistes).

Va ser un temps de debat intens sobre el model Barcelona, un debat intel·lectual per a minories, però un debat que al cap i a la fi va resultar estèril perquè la ciutat anava caient davant nostre en mans dels especuladors. La impugnació acadèmica es va retroalimentar amb les mostres de rebuig del carrer, «Contra l'Europa del capital i la guerra» per exemple.

La ruta metropolitana s’inicia, per lligar aquest pròleg, amb els okupes internacionalistes a Can Masdeu: part i ànima d’aquelles mobilitzacions.

La ubicació física de la casa, una antiga leproseria reconvertida en centre social que emergia per damunt de la ciutat, a la vall de Sant Genís a Collserola i que mirava de reüll la tempesta urbana que evolucionava als seus peus, ens servirà de llançadora. Allà dalt, precisament, els okupants experimentaven noves maneres de conviure que contravenien els dictàmens del mercat capitalista.



Capítol primer- L’urbanisme de les «Cultures»

El primer capítol visita el barri del Poblenou en ple procés de transformació. Mostra el regust amarg de la derrota i de la pèrdua de la memòria històrica, així com la destrucció d'un entramat fabril perfectament funcional i actualitzat dins dels recintes de Can Ricart i l'Escocesa.

La seva «reconquesta» amb la consegüent eliminació dels llocs de treball és l'exemple paradigmàtic de la irracionalitat immobiliària auspiciada per les institucions.

A mesura que anava avançant la construcció del «Fòrum de les Cultures» també ho feia la seva ombra agra que s’estenia ràpidament per tot arreu. La vida al Poblenou bategava al ritme frenètic de la piqueta i a marxes forçades durant l’any 2003.

Amb el projecte «22@» els antics amos del Poblenou van fer palès que el barri encara els pertanyia i que el volien recuperar. Per això, la progressió gràfica en aquest capítol descriu l’anorreament sense treva de carrers sencers. És el contrast entre allò que és genuí, l'arquitectura obrera per exemple, amb la nova, cara i prepotent edificació del sector terciari.


Capítol segon- Arquitectura de guerrilla

Enfront de la subjugació del Poblenou, el segon capítol reconeix el mèrit de la insubordinació, en l'espai anomenat popularment com el «Forat de la vergonya», al Casc Antic.

Serem testimonis d'un èxit contra les polítiques autistes de l'Ajuntament de Barcelona i que fotogràficament s’entrega al protagonisme dels veïns.

També dona peu a parlar de la política d'higienització impulsada per tota la Ciutat Vella amb els seus «esponjaments» immisericordes, gens respectuosos, una altra vegada, amb els seus habitants i el patrimoni històric.

La mescla de persones de diferents orígens que estimen aquest espai i que el defensen, és una bona mostra de la Barcelona cosmopolita i desobedient.

La resistència del Forat de la vergonya i la campanya per salvar Can Ricart al Poblenou, van finalitzar l'any 2007, per aquesta raó, el reportatge finalitza a les acaballes d’aquell any. I, tot just poc després, va esclatar la crisi econòmica iniciant un nou cicle d'incerteses, però aquesta era una altra història.



Capítol tercer- L’enemic és el carrer

El tercer capítol tanca el fotoreportatge amb un reguitzell de fets i mobilitzacions, principalment centrades entorn de la xacra d’una ciutat reconvertida en marca comercial sota la batuta antisocial del «Model Barcelona». Un recull d'accions protagonitzades pel col·lectiu okupa i la lluita dels sensepapers, especialment àlgida en aquells temps. La protesta contra el Pla Caufec, l’oposició a la llei monocromàtica del civisme i l’exitosa campanya de desemmascarament del Fòrum, etc. També formen part d’aquest capítol, el dramàtic enfonsament del Carmel i les marxes fúnebres dels barris sotmesos a la petja destructiva de l'Ajuntament. Retrats de la brutalitat policial pel domini de l’espai públic i el càstig i la repressió cap a la dissidència, els desnonaments, la injustícia.

Tots aquests fets reunits de manera seqüencial contextualitzen el moment institucional i els seus discursos, amplificats pels titulars de les capçaleres de la premsa hegemònica. Per sort, la contrainformació dels moviments socials, els seus cartells i l’inici de la informació alternativa via internet van anar prenent rellevància a principis del nou mil·lenni. De tot això se'n parla també en el llibre.



Epíleg. Escriure amb llum Barcelona: la lluita de classes i el combat per la vida

Després de l’epíleg, a les pàgines cronològiques del llibre recuperem els apunts personals del fotògraf i les notícies del moment, tant les de la premsa «oficial» com la dels moviments socials, corresponents a cada imatge. És interessant observar els seus punts de vista i els estils periodístics normalment confrontats.

Van ser sis anys i escaig en els quals el fotògraf va estar immers en aquest projecte personal. N'ha resultat un fotoreportatge d’una època efervescent sobre la qual s’ha debatut i estudiat molt, però a la que potser, li mancava un relat gràfic.



Detalls tècnics de com s'ha dissenyat aquest llibre:
Llibre de fotografia amb textos de diversos autors, enquadernació rústica amb solapes; aproximadament, 360 pàgines. 274 fotografies en blanc i negre.

Textos de Manuel Delgado, Gerard Horta, Miquel de Palol, Jesús Rodríguez, Jordi Secall i Mercè Tatger.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada