És un blog per promoure un projecte de llibre fotogràfic. + info al perfil

Reivindicar als que no hi són, també.


Reivindicar als que no hi són, però aquí estem per reivindicar sobretot la República.



Els que són a l'exili: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluis Puig, Anna Gabriel i Marta Rovira.
Els que són a presó: Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carme Forcadell.




I els que podem estar a Catalunya i ens podem moure i viure amb llibertat aparent, ho tenim més fumut cada dia que passa. Ja no els hi cal als de l'Estat espanyol la presència dels "PPiolins" per matxucar-nos. I menys l'exèrcit.




La policia del 155 contindrà els avalots i és de factura catalana. La policia mercenària del 155 són els Mossos d'esquadra. Aquesta barrera se suma a totes les altres.





El bonjanisme ciutadà cap aquesta policia s'ha acabat. Quan han sortit al carrer s'han topat amb la crua realitat de la brutalitat congènita de les brigades d'antiavalots.


Aquella anomalia que va representar el seu paper de "bon rotllo" mentre treien urnes durant l'u d'octubre de l'any passat, i les llagrimetes i les ovacions són història.




El viatge a l'exili del president Puigdemont l'endemà en què tot havia de canviar, crec que és una tàctica que només aconsegueix dilatar l'inevitable si és que hem d'hissar la República alguna vegada.





Però vist la covardia que hi ha en el parlament, aquesta feina l'haurem de fer nosaltres mateixos; justament a qui es volia evitar mals majors i que per aquest motiu no es va fer res de res. I això ha de servir per als presos, pels exiliats i per la llibertat de Catalunya sencera.

https://catalansalmon.com/campanyes/llibertat/

Imatges de les protestes a Barcelona dia 23 març amb motiu de l'empresonament de Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Carme Forcadell. I viatge cap a l'exili de Marta Rovira












Protestes a Barcelona dia 25 de març per la detenció del president Carles Puigdemont en un poble alemany.

Imatges d'una revolta catalana per al S. XXI.

26-3-2018

Rosa groga... primavera roja!


En un país anormal les roses són grogues, el Govern és a l'exili i la pau està empresonada.

El cel és un forat roig per on la primavera s'esforça clandestinament.

El groc i el roig, el roig i el groc i les espines al pit.

La nostra primavera s'haurà d'encendre, pètal a pètal, amb els colors de l'estelada.

Amb un petó bastirem murs de defensa i a cada cantonada ens regalarem una rosa de foc.

Aquesta primavera catalana, pètal a pètal, plena d'espines, morirà amb Espanya!

21-3-2018

Resiliència davant la mala llum i la barbàrie



Després de l'aiguat el vendaval s'ho ha endut tot.
Aquí hi som, palplantats enmig d'una llum crua, enmig d'uns temps bàrbars capaços, aquesta vegada sí, d'esberlar els nostres murs defensius fets de coratge, determinació i esperança.





Passen coses davant nostre desdibuixades per una política tan intempestiva com maldestre. Coses gravíssimes com les relacions no aclarides de l'imam de Ripoll i el CNI espanyol. Perquè es va poder atemptar a les Rambles de Barcelona? Què se'n diu d'això? Res de res. No hi ha temps. Ens torpedegen sense descans. Ara, contra el model educatiu en català i la criminalització d'Òmnium.


Així pretenen cegar-nos amb fogonades de mala llum. Ens volen atordir amb aquest menyspreu flagrant cap a la democràcia. Amb la humiliació dels nostres presos condemnats sense judici. La burla dels nostres vots a la paperera.


Recordeu que els republicans vam guanyar? Que en les eleccions dictades per Espanya s'hi va poder presentar sense cap problema legal el president deposat Carles Puigdemont? Que a hores d'ara hauria d'estar exercint al capdavant de la Generalitat?


El més convenient serà agafar-se ben fort per no saltar enlaire. Ho provem, ho intentem i deixarem espais i més generosos, una altra vegada, per llegir-nos en la distància. Tancar els ulls per recuperar la vista. I és el que fem. I per això ens estem mal acostumant, de quedar-nos garrativats als fanals on encara resisteixen traces de les nostres consignes i dels eslògans permutats pel feixisme.


Malgrat tot, les noves turbulències que arriben de Madrid no semblen tenir molta força. Hi ha desgast per la pugna interna entre partits per veure qui és més mascle i més brau contra Catalunya. Es mosseguen entre ells i l'espectacle com gairebé tot el que generen és vomitiu. Vòmits que degusten amb fruïció els seus jutges i desgraciadament materialitzen.




Però el que més ens preocupa als catalans, és la tempesta que s'ha generat dins de casa. Aquí, quan ens hi posem, ho fem seriosament i si ens hem de mutilar, malgrat haver de suportar, al mateix temps agressions de fora, ho fem i sense embuts.



Cridem, ens manifestem per entomar aquests temporals que ens esquitxen des dels despatxos d'allà i d'aquí. El mal temps de mala llum ens reafirma en la nostra postura, continuem ferms. Volem la República i sense por!



La primera tanda de fotos corresponen a la manifestació convocada per l'ANC el diumenge 11, per donar un toc d'atenció als polítics catalans.
Les altres d'ahir, el setge policial a la seu d'Òmnium, 12 hores de registre i segrest de treballadors per part de la Guàrdia Civil. El carrer pres onerosament per la policia del 155 i prohibició expressa de manifestar-se amb xantatge judicial contra Òmnium.
La protesta es fa en territori neutral, a la plaça de St. Jaume. Recordem que la Guàrdia Civil també havia retingut durant el matí al secretari de Difusió de la Generalitat i escorcollat els despatxos dins el mateix Palau.

I les imatges de la manifestació nocturna davant la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.

16-3-2018

Ells

El nacionalisme espanyol diu tant poc que ho ha d'enfilar a un ramat de brams perquè s'escolti. És el plany contra nosaltres. 
Ells, malgrat viure a Catalunya, no poden estimar, ni volen entendre la llengua que els acull. Perduts en la seva estretor, en el seu món a l'inrevés, baladregen contra la nostra terra i el color groc els hi fa por. "Victimismo".


L'espanyolisme gairebé no ha de fer res. El poc que té, retronarà amb pompa dins la caverna mediàtica i si s'escau, les càmeres de vigilància policial es posaran a disposició seva i els silencis descarnats dels artistes amb "Ñ" i les "Ñ" d'esquerres, a favor seu. "Normal".


En el circ del Congreso de los Diputados les feres rivalitzen en pro d'una consigna i furguen les baixes passions; s'ha d'inflamar la indiferència. De tant poc que saben, amb l'odi ja viuen. "Populismo".


Pel sabre ens volen convèncer tal com van fer els seus avantpassats, sicaris del Borbó, assassins del franquisme. Aquests hereus de la llança, nuvis del garrot, diuen que Catalunya és Espanya. "Adoctrinamiento".


Ells duen la cuirassa posada, l'espasa a mà. Si t'amenacen de mort, a tu, per català, ho fan perquè és el que voldrien, et voldrien mort i saben que hi ha tot un món que els empara. "Seny".


Ells, branden una idea funesta i l'agiten insistentment perquè sembli viva. "Monotema".


Espanya estima els camins planers "Cara al sol", amb les cunetes ben acotades on hi ha enterrada la memòria i la intel·ligència. Escup un "A por ellos" i Catalunya se li esmuny una mica més. "Unidad Nacional".


La seva "Unidad" és la pau de la Transició cap als cementiris, la pau Constitucional dels vencedors sobre els vençuts. "Fractura".


Ells, són els justos i dicten la llei; Espanya país d'Europa, una democràcia apedaçada a l'himne, al rei i a la bandera. Pels catalans, la justícia serà 155 cops de pedra. "Unilateralidad".


Ells, només han d'esgarrapar el que nosaltres fem. "Odio".

Gerrymandering o Tabàrnia, el Salò espanyol. Soroll i femta. "Matrix".

I el seu eco ens dispara: FRANCO, FRANCO, FRANCO!


 "Para la gran obra de redención de un pueblo, el fanatismo y la intransigencia son indispensables cuando se encuentran en posesión de la verdad. A vuestra fe y a vuestro fanatismo correspondo con el mío. Creo en España porque creo en la Falange, expresión política de nuestro renacer."

Discurs del dictador Francisco Franco, any 1942. I el següent pronunciat en el 1962.

 "Detrás de mí todo quedará atado y garantizado por la voluntad de la gran mayoría de los españoles, de los que, con el Movimiento, constituís nervio y esencia, y por la guardia fiel e insuperable de nuestros ejércitos."

12-3-2018