Perduda la innocència, ens quedem amb la revolta

Si ens fixem una mica en aquesta escena, justament en la pàtina d'innocència que du la corrua d'infants, veurem que la innocència s'esborra de seguida.


Hi ha un llaç groc al cos del gegant!
Les connotacions d'aquesta fotografia s'amplien. Coneixedor de la càrrega simbòlica que implica un llaç groc i dins d'aquest context escolar, d'esbarjo i el nostre context polític, la barreja ha de remoure passions.

M'imagino la reacció que pot provocar en un ciutadà espanyol d'aquests que diu que no és nacionalista. I en la de l'intel·lectual o bé la de l'artista evidentment NO-NACIONALISTA però espanyol, amb mèrits solidaris; i la reacció obvia dels  mitjans de comunicació d'aquell país, els seus polítics i els fanàtics de l'article 155: L'adoctrinament! L'escola en català! La immersió lingüística! El procés! I la perseverança catalana en un llacet. Amén dels presos polítics catalans que segons ells no existeixen.

Espero que la meva pretensió sobre el poder de la barreja no sigui massa exagerada. És la meva aportació per provocar i per homenatjar.
Ho dic una vegada més, pel meu país no hi ha retorn, perquè la unió d'Espanya es repeteix i es repetirà amb fets de sang.

En aquest inici de 2018, des de baix estant, sento un ambient insurrecte amb els somriures escapçats.
El nas de pallasso és un toc d'alarma. El llaç groc, el crit de resistència. I en aquesta corrua de rialles, hi veig una demostració gens innocent de la dignitat rebel del meu poble.

La fotografia me la vaig trobar el diumenge 25, poc abans de l'escridassada amb motiu de la visita del monarca espanyol a la capital de Catalunya.

Imatges d'una revolta catalana pel segle XXI. 2-3-2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada