En un país anormal les roses són grogues, el Govern és a l'exili i la pau està empresonada.
El cel és un forat roig per on la primavera s'esforça clandestinament.
El groc i el roig, el roig i el groc i les espines al pit.
La nostra primavera s'haurà d'encendre, pètal a pètal, amb els colors de l'estelada.
Amb un petó bastirem murs de defensa i a cada cantonada ens regalarem una rosa de foc.
Aquesta primavera catalana, pètal a pètal, plena d'espines, morirà amb Espanya!
21-3-2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada