És un blog per promoure un projecte de llibre fotogràfic. + info al perfil

Indignació, feixisme i Borbó

Indignació.








Feixisme.



 
Borbó.


Diumenge 25 de febrer de 2018 a Barcelona.

Un 23f sota el 155

Com qui no vol la cosa, avui dia 23 de febrer havia de fer unes gestions pel centre de Barcelona i pel camí m'he anat topant amb algunes resistències.


La primera, davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Membres dels CDR s'hi han lligat per bloquejar l'accés.


Me l'he trobada just a les acaballes i encara rai que he pogut fer aquesta foto tot anant de pressa i corrents.
La segona resistència per l'eixample, protagonitzada per funcionaris de la Generalitat i entonant Els Segadors, impressionant!


I la tercera la qual he anat a cercar expressament, l'acampada a la Plaça de Catalunya. Ja fa 24 dies que mantenen la resistència. Cal remarcar que la pancarta que hi ha al fons, ha estat retirada poques hores després de fer la fotografia. Durant el congrés del mòbil es veu que no hi ha d'haver gaires interferències prop d'ell.

Després de tot això i posant-me en la pell d'un guiri que podria haver fet aquest mateix recorregut, es pot arribar a la conclusió que el visitant pot pensar que aquí hi ha alguna cosa anòmala. O que els catalans som ben estrafolaris i que ens queixem per tot? De què? Si no hi ha tancs pel carrer, ni guàrdies civils disparant trets enlaire.
 Només hi ha un abstracte 155, que de manera sibil.ina ho anirà arrasant tot al seu pas. Potser ja és l'hora d'anar plantant barricades i fins que els polítics s'aclareixin. Els CDR ho van fent, els funcionaris catalans fan el que poden i els republicans de l'acampada es mantenen ferms. Segurament hi cal més gent en tot això.
Aquesta setmana densa, plena de malifetes judicials i altres animalades encara no ha acabat; diumenge, amb l'ajuda del monarca espanyol hi posarem la cirereta al pastís.

L'Anna... el bosc

Hi ha persones immenses, d'esguard lluminós, amb ideals incorruptibles i que són capaces de defensar-los a tota ultrança.


Per a una humanitat amb pulsions generalment barbares, és esperançador sentir aquella llum que apareix de tant en tant, materialitzada per aquestes persones que la podrien alliberar de la seva autodestrucció.
Sou els arbres sans enmig d'un no-res àcid i pelat. Encarneu l'home nou, "el Hombre nuevo" que deia el Che. La dona nova.

El sacrifici de l'Anna Gabriel obre un altre front de lluita i ens engrandeix com a poble. Deixa en evidència un Estat covard, per tant totalitari, d'esperit franquista.
Malgrat la llunyania física, la seva presència ens acompanyarà sempre, com la de tantes altres valentes que no han sabut agenollar-se mai.


Per a tu Anna, la força de la boscúria, lliure, salvatge, ingovernable, ets una fita i com a poble, cap allà hi anem.

Visca Catalunya lliure!

20-2-2018

Signes de República

A la plaça de Catalunya hi ha signes de resistència ciutadana a favor de la República. Els temps que cauen del cel, de pluja, de fred, de vent i els temps grisos de la política, han fet créixer com bolets el nombre de tendes de campanya, carpes i els atuells necessaris per vèncer la intempèrie. Aquí hi ha la determinació de no fer cap passa enrere, de replantejar els nostres temps i fer-nos companyia, construint una àgora de calor insubmisa a la tempesta.
 Hi ha gent que ha aturat el seu dia a dia i s'ha plantat en aquesta plaça. Només es mouran amb la República en marxa.


Hi ha signes de República per tot arreu del territori català. Sense anar més lluny, en cada casa on s'ha dit que Sí, que no som espanyols, que som catalans i estem farts de ser esclaus i colònia. Es veuen els signes de República en cada llaç groc que desafia la "normalitat" forçada.


Són signes de República l'enuig instintiu que ens provoca la imatge del rei espanyol i tota la gentussa que li llepa la sola de les sabates.
Veiem molt lluny els signes a Brussel.les, on rau una part del nostre govern exiliat amb el nostre president.
I malauradament, també són signes de República heroica els independentistes catalans, ostatges dins les masmorres espanyoles.


La República proclamada però no iniciada quedarà en això? En una sèrie de signes, de rastres en la memòria? Per això haurà estat sacrificada tota una generació de polítics catalans? I de les persones ferides per l'1 d'octubre i la victòria d'aquell referèndum en tots els sentits, tota aquella energia i dolor, l'haurem de deixar cremant-se en els llibres?
Que l'enemic no s'equivoqui; davant l'aparent fragilitat del nostre signe de llibertat i la dels nostres polítics, aquesta pressió que l'estat espanyol l'insufla sense compassió, amb grans dosis de menyspreu, d'odi, d'injustícia, d'insults, d'amenaces, de mentides i brutalitat, farà inevitable que els hi esclati algun dia a la cara i trenqui la seva consagrada unitat espanyola per sempre més.


Hi ha un poble que està esperant amb tensa paciència i  que per ell el temps s'ha aturat des del 28 d'octubre quan suposadament havíem d'avançar.
Potser haurem de forçar al Govern a confiar amb la determinació del poble. Si ell tot sol no pot foragitar el 155 de les institucions catalanes, si no pot encendre els motors de la República, els ciutadans hauran d'actuar i se'ls haurà de deixar actuar.
Perquè la independència de Catalunya ja és irreversible i al català ja no li queda altra opció, o la independència o la mort. República o Espanya. Tenim una espasa a l'esquena que se'ns clava si reculem.


La llibertat ens l'hem de guanyar amb, o sense polítics; guanyar o perdre, però sense lluitar, mai. Aquests signes de República hi són per quedar-se i l'han de poder aixecar.


Imatges d'una revolta catalana per al segle XXI. Barcelona 4 de febrer de 2018.