Una campanya nefasta per part de l'editorial esvaeix els meus somnis de publicar, ara per ara, i per segon cop el llibre. Dec una petita explicació a tots els que heu fet l'esforç de participar fent-vos mecenes i entregar el vostre vot de confiança cap al projecte.
La proposta de fer un Verkami va partir de la mateixa empresa editorial. Vaig accedir confiant amb la seva capacitat de moure el projecte i fer-lo visible als mitjans i entitats afins i els mateixos contactes de l'editorial. Per sorpresa ens hem topat amb un menyspreu gairebé absolut per part del món cultural i periodístic català. Només un mitjà digital es va dignar a fer un article cap al final de la campanya: https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/imatges-barcelona-contra-especulacio-principis-segle-156845/
Al marge d'aquest buit publicitari jo he anat movent el Verkami en la meva xarxa tuitera i vaig escriure a moltíssima gent desconeguda de manera privada. En alguns casos vaig rebre resposta que es traduïa en retuits i en algun cas en mecenatge. He conegut de manera virtual a gent preciosa que m'ha estat animant en tot aquest temps. També m'he decebut amb molts d'altres dels que potser n'esperava massa.
Entitats amb alguna dependència amb l'ajuntament però crítiques al mateix temps de la seva gestió han rebut el projecte generalment amb molta fredor. El "atado y bien atado" franquista també funciona en l'àmbit municipal.
Segurament ho podia haver fet millor, evidentment, però no he trobat la fórmula.
Vaig suposar que les dinàmiques internes de funcionament d'una editorial se supeditarien al meu projecte amb la implicació necessària per poder tirar-lo endavant. En aquest cas no ha estat així. Cap proposta es va afegir al marge de les meves indicacions. He estat bregant des del dia u de la campanya amb una editorial gairebé absent. A mi m'ha fet perdre aquesta oportunitat d'or que et brinda un micromecenatge i m'ha fet quedar malament davant les 65 persones que s'havien fet mecenes. De totes maneres conservo el vostre correu per agrair-vos-ho en un futur, si és que s'esdevé amb la publicació del llibre.
M'he tornat a cremar i la decepció de tot plegat és enorme. A mi no em queda esma d'agafar una càmera i implicar-me en un projecte personal de la mateixa manera com vaig fer amb aquest reportatge frustrat. Quan ets jove a vegades et pots permetre el luxe de tirar-te de cap en una aventura amb la confiança que en algun moment o altre serà rebuda amb prou interès per a continuar endavant. Ja no ho sóc de jove i aquesta energia necessària que et dóna un reconeixement cap a la teva feina, segons sembla, no hi és o si hi és, és insuficient. Si no, el llibre estaria en les vostres mans.
Salut i gràcies.