L'atzucac

Ens trobem en un atzucac a l'espera de refermar el desig de República en les eleccions del 155. En el cas de perdre, la batalla contra l'estat de les Espanyes haurà d'esperar temps millors i la decepció serà immensa. Si hi tornem majoritàriament amb el nostre neguit, que serà un clam dedicat a Europa, només podrem saltar del forat en el supòsit que el Govern de la Generalitat es posicioni des d'uns altres plantejaments. Madrid no cedirà ni un pam, Europa tornarà a mirar cap a una altra banda i aquesta paret, aquest mur armat que ens colla, l'haurem d'esfondrar entre tots. El nostre govern haurà de confiar en la gran massa ciutadana que encara creu en la República i que estarà disposada a deixar-hi la pell. Perquè si no, tot plegat haurà estat un joc fatídic. Haurem llençat a les escombraries de la història un mar de sentiments.


Aquests dies que resten per a les maleïdes eleccions han de servir per anar afilant la falç. Enguany a Catalunya no s'hauria d'albirar cap esma de Nadal, ni espelmes de resignació pels nostres presos polítics. Les desfilades espectaculars perden la seva efectivitat davant dels règims bàrbars. Les processions cíviques de centenars de milers de ciutadans tenen molt poca força dins una comunitat europea absent. L'escalf solidari cap a ells, presos polítics catalans, s'ha de significar amb una demostració de la força republicana amb accions contundents. Fa pocs dies n'hi va haver un tast.


Esperem que el govern continuï fidel a la seva rebel.lia; el poble estava i estarà disposat a plantar cara a peu de carrer. Si hi ha passes enrere, pocs celebrarem el retorn del president exiliat, car n'hi haurà un altre disposat d'avançar amb pas ferm.
 Esgotarem menys pacientment els tempos que l'enemic ha marcat, després els haurem d'encetar nosaltres mateixos per defensar Catalunya. Per a què hauríem d'esperar més? Qui s'atrevirà a fer-nos esperar més? Totes les estratègies internes i les tretes externes ja s'hauran cremat. A què hauríem d'esperar, a què Espanya se civilitzi? A què Europa obligui als salvatges a organitzar un nou referèndum?


S'haurà d'aplicar la República si creiem que això va de veres! No es pot trair als que ja estan empresonats. Ells ja s'ho han jugat tot i han perdut la llibertat.
Com a mínim s'haurà de provar de superar l'atzucac i viurem lliures o morirem. I això no vol dir abandonar la via del pacifisme. Ni cap govern independentista hauria de decidir unilateralment per sobre el grau de compromís de les persones, d'exposar la seva integritat física per defensar-lo.


El nostre anhel du a un xoc inevitable.

En el nou fossar català si cal, hi arrossegarem tot Europa!


Imatges de la jornada reivindicativa del 11 de novembre de 2017.

Seguim!

En lluita amb els Comitès de Defensa de la República dels barris de Sabadell.

Imatges d'una Vaga General catalana per al segle XXI. Sabadell 8 de novembre de 2017.











 Dia nou de novembre, la humiliació de l'estat espanyol continua i sota la seva pretesa normalitat, ha empresonat a Carme Forcadell.
Poques hores abans a la universitat de Salamanca, el president espanyol li feia la cort al seu homòleg europeu; Jean Claude Juncker era investit Doctor Honoris per aquella universitat en un  intercanvi de favors a la descarada; segons les seves paraules, el nostre nacionalisme és verí. El resultat, onze presoners polítics catalans, més de set-cents batlles amenaçats, les nostres institucions segrestades, violència ultra amb impunitat al carrer, atiada amb insistència malaltissa per la caverna mediàtica i els lladrucs dels seus polítics espanyolistes. I amb tot això sobre la taula, a més a més, unes eleccions trampa i d'obligat compliment sota pressió de les armes.

 I tot just ara, s'inicia la venjança per l'èxit de la Vaga General amb un avís de repressió directa contra els piquets i persones solidàries amb la República catalana.

És per això que faig uns retocs a les fotos i confio que el meu sindicat em sàpiga protegir en el cas que em busquin les pessigolles.