En la calor estiuenca catalana hi habita una petita flama de color groc intens. Aquesta flama només balla en una direcció a desgrat de la política i no afluixa gens. La flama viu al cor del poble català, d'ara i de temps enllà i quan plou s'aviva.
En la calor estiuenca espanyola hi ha un cri cri obsessiu. Un cri cri i el brunzit de les mosques amb el lema monòton del gripau. En el pantà Espanya un jutge orquestra i obeeix la Sagrada Escriptura de la unitat. Al jutge que es diu Llarena les arnes li fan la gara-gara i li brillen al cap. Giravolten, animals i jutge al voltant de la flama catalana.
En aquest cri cri espanyol hi ha un odi cru que estúpidament atia el foc que és inexplicablement a redós. La flama groga crema seny contra l'últim argument que els hi queda als victimistes, als espanyolistes, al feixisme i que després d'intentar-ho tot, el seu somni d'impotència és el de la fractura incendiaria, un incendi descontrolat.
Si atansem la mà, el foc petit forada, no es deixa atrapar. Catalunya amatent dins el color de la flama. Quan la calor de l'estiu minvi hauríem d'aviar el groc i que els piròmans constatin que han perdut Catalunya per sempre i que el poble mana.
Amb els captius dins del nostre territori, ara que la Generalitat ha recuperat la clau i la justícia alemanya s'ha ventallat el rèptil espanyol, semblaria indicar que és un bon moment per revolucionar el color de la flama.
Aprofitem les brases enceses de la revolta passada, del setembre i l'octubre passat. Qui estigui disposat a recollir aquesta energia abans que s'apagui definitivament, que pot ser d'un roig intens de sang, que cremarà a les mans, que ho faci i que mai ens puguin retreure que els catalans no mereixíem una República.
Per molt que l'aigua s'hi atansi la flameta groga perviu. I sort que encara plou a Catalunya i en ple estiu. Que el cri cri de les bèsties no ens aparti del camí.
Fotografies de l'ocupació simbòlica de la presó Model de Barcelona per part dels CDR.
14-7-2018
