Per arrabassar i conquerir terreny amb rapidesa, per marcar-lo i de pas castigar la veu discordant és necessari imposar la força física. El que no pot fer el polític amb les seves mans ho ha de fer l'agent executor, un soldat, un pinxo ni que sigui. Tot règim nepotista es val d'una guàrdia de corps, aquells a qui li ha de fer la feina bruta, la força de xoc, el grup de matons amb placa que guardin la porta a un Ajuntament denigrat.
Aquí a Barcelona per si no hi hagués prou amb l'exèrcit, la Guardia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra, la seguretat privada, també "ens protegeix" la Guàrdia urbana.
L'existència d'aquest cos és una constatació de la perversió democràtica. Quan el polític ja no vol fer la seva feina, quan no vol escoltar, quan ha reduit el seu govern a una mera obra de propaganda, una pantalla buida, quan treballa només per enganyar al poble i de la política en fa un negoci la violència és la vara que mesura la negociació a peu de carrer. La conquesta del carrer, la reconquesta dels espais de la ciutat s'efectuaràn amb estratègies bèl.liques.
Les UPAS i les UNOC conformen el cos d'antiavalots de l'Ajuntament amb serveis d'informació propi, creats a finals dels 90 amb l'objectiu de controlar i reprimir «la venda il·legal, el soroll i el moviment okupa» (segons la seva publicació oficial). El seu cap polític inicial va ser l'ex-alcalde Hereu.
font: David Fernàndez. "Cròniques del 6", pàg.177
Els trobarem a primera línia contra els més febles i a la rereguarda quan les coses van a maldades. Els veurem circular desvagats dins les seves furgonetes de color blanc pels carrers de la ciutat. Les seves maneres xulesques i la prepotència els caracteritza. No més barroers els seus amos que els emparen, partits que diuen que son d'esquerres com ERC, ICV, PSC, que no dir dels altres d'extrema dreta... polítics, partits, política professional-amoral.
L'ajuntament de Barcelona enarbora la bandera democràtica, la mareja com ho faria un mico. No és una dictadura ja que aparentment es tolera la figura de l'opositor, és més propera a la "dictatova" de règim mafiós que vigila (espia) i marca.
Aquests uniformats representen l'últim punt de l'exhortació política fins l'exabrupte municipal. Representen el cos físic del govern, l'apropament real del polític cap al seu conciutadà.
Encarnen el mur on s'ha d'amagar el polític, la bota i el puny de ferro contra el veïnat, la pantalla que l'ha de separar per sempre del poble, la pantalla armada.
Les fotografies:
La 1a. Segon desallotjament i destrucció del Forat de la vergonya (4 oct 2006).
La 2a,3a i 4a corresponen a l'assalt nocturn i sota la pluja de l'acampada solidària del 0,7% davant del Palau Real de la Diagonal que celebrava el desè aniversari de la campanya. Jordi Hereu regidor de seguretat va enviar als seus policies per matxucar-la literalment (dec 2004).
La 5a, bravata racista al Port Olímpic després de la revetlla de st. Joan de 2004. A les primeres llums del matí la policia de l'ajuntament agredeix i deté uns joves sense cap motiu segons uns testimonis presencials. Cal recordar que en el 2004 el consistori va decidir efectuar la neteja de la platja amb l'ajuda d'un gran desplegament policíac que pentinava tota la costa fent fora a la gent que encara estava gaudint de la festa (juny 2004).
La última. Inauguració de les festes de la Mercè, l'alcalde Clos ja no surt al balcó de l'Ajuntament per les protestes a la plaça de st. Jaume, prefereix la pantalla (set 2004)
Aquí a Barcelona per si no hi hagués prou amb l'exèrcit, la Guardia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra, la seguretat privada, també "ens protegeix" la Guàrdia urbana.
L'existència d'aquest cos és una constatació de la perversió democràtica. Quan el polític ja no vol fer la seva feina, quan no vol escoltar, quan ha reduit el seu govern a una mera obra de propaganda, una pantalla buida, quan treballa només per enganyar al poble i de la política en fa un negoci la violència és la vara que mesura la negociació a peu de carrer. La conquesta del carrer, la reconquesta dels espais de la ciutat s'efectuaràn amb estratègies bèl.liques.
Les UPAS i les UNOC conformen el cos d'antiavalots de l'Ajuntament amb serveis d'informació propi, creats a finals dels 90 amb l'objectiu de controlar i reprimir «la venda il·legal, el soroll i el moviment okupa» (segons la seva publicació oficial). El seu cap polític inicial va ser l'ex-alcalde Hereu.
font: David Fernàndez. "Cròniques del 6", pàg.177
Els trobarem a primera línia contra els més febles i a la rereguarda quan les coses van a maldades. Els veurem circular desvagats dins les seves furgonetes de color blanc pels carrers de la ciutat. Les seves maneres xulesques i la prepotència els caracteritza. No més barroers els seus amos que els emparen, partits que diuen que son d'esquerres com ERC, ICV, PSC, que no dir dels altres d'extrema dreta... polítics, partits, política professional-amoral.
L'ajuntament de Barcelona enarbora la bandera democràtica, la mareja com ho faria un mico. No és una dictadura ja que aparentment es tolera la figura de l'opositor, és més propera a la "dictatova" de règim mafiós que vigila (espia) i marca.
Aquests uniformats representen l'últim punt de l'exhortació política fins l'exabrupte municipal. Representen el cos físic del govern, l'apropament real del polític cap al seu conciutadà.
Encarnen el mur on s'ha d'amagar el polític, la bota i el puny de ferro contra el veïnat, la pantalla que l'ha de separar per sempre del poble, la pantalla armada.
Les fotografies:
La 1a. Segon desallotjament i destrucció del Forat de la vergonya (4 oct 2006).
La 2a,3a i 4a corresponen a l'assalt nocturn i sota la pluja de l'acampada solidària del 0,7% davant del Palau Real de la Diagonal que celebrava el desè aniversari de la campanya. Jordi Hereu regidor de seguretat va enviar als seus policies per matxucar-la literalment (dec 2004).
La 5a, bravata racista al Port Olímpic després de la revetlla de st. Joan de 2004. A les primeres llums del matí la policia de l'ajuntament agredeix i deté uns joves sense cap motiu segons uns testimonis presencials. Cal recordar que en el 2004 el consistori va decidir efectuar la neteja de la platja amb l'ajuda d'un gran desplegament policíac que pentinava tota la costa fent fora a la gent que encara estava gaudint de la festa (juny 2004).
La última. Inauguració de les festes de la Mercè, l'alcalde Clos ja no surt al balcó de l'Ajuntament per les protestes a la plaça de st. Jaume, prefereix la pantalla (set 2004)