A la plaça de Catalunya hi ha signes de resistència ciutadana a favor de la República. Els temps que cauen del cel, de pluja, de fred, de vent i els temps grisos de la política, han fet créixer com bolets el nombre de tendes de campanya, carpes i els atuells necessaris per vèncer la intempèrie. Aquí hi ha la determinació de no fer cap passa enrere, de replantejar els nostres temps i fer-nos companyia, construint una àgora de calor insubmisa a la tempesta.
Hi ha gent que ha aturat el seu dia a dia i s'ha plantat en aquesta plaça. Només es mouran amb la República en marxa.
Hi ha signes de República per tot arreu del territori català. Sense anar més lluny, en cada casa on s'ha dit que Sí, que no som espanyols, que som catalans i estem farts de ser esclaus i colònia. Es veuen els signes de República en cada llaç groc que desafia la "normalitat" forçada.
Són signes de República l'enuig instintiu que ens provoca la imatge del rei espanyol i tota la gentussa que li llepa la sola de les sabates.
Veiem molt lluny els signes a Brussel.les, on rau una part del nostre govern exiliat amb el nostre president.
I malauradament, també són signes de República heroica els independentistes catalans, ostatges dins les masmorres espanyoles.
La República proclamada però no iniciada quedarà en això? En una sèrie de signes, de rastres en la memòria? Per això haurà estat sacrificada tota una generació de polítics catalans? I de les persones ferides per l'1 d'octubre i la victòria d'aquell referèndum en tots els sentits, tota aquella energia i dolor, l'haurem de deixar cremant-se en els llibres?
Que l'enemic no s'equivoqui; davant l'aparent fragilitat del nostre signe de llibertat i la dels nostres polítics, aquesta pressió que l'estat espanyol l'insufla sense compassió, amb grans dosis de menyspreu, d'odi, d'injustícia, d'insults, d'amenaces, de mentides i brutalitat, farà inevitable que els hi esclati algun dia a la cara i trenqui la seva consagrada unitat espanyola per sempre més.
Hi ha un poble que està esperant amb tensa paciència i que per ell el temps s'ha aturat des del 28 d'octubre quan suposadament havíem d'avançar.
Potser haurem de forçar al Govern a confiar amb la determinació del poble. Si ell tot sol no pot foragitar el 155 de les institucions catalanes, si no pot encendre els motors de la República, els ciutadans hauran d'actuar i se'ls haurà de deixar actuar.
Perquè la independència de Catalunya ja és irreversible i al català ja no li queda altra opció, o la independència o la mort. República o Espanya. Tenim una espasa a l'esquena que se'ns clava si reculem.
La llibertat ens l'hem de guanyar amb, o sense polítics; guanyar o perdre, però sense lluitar, mai. Aquests signes de República hi són per quedar-se i l'han de poder aixecar.
Imatges d'una revolta catalana per al segle XXI. Barcelona 4 de febrer de 2018.
Hi ha gent que ha aturat el seu dia a dia i s'ha plantat en aquesta plaça. Només es mouran amb la República en marxa.
Hi ha signes de República per tot arreu del territori català. Sense anar més lluny, en cada casa on s'ha dit que Sí, que no som espanyols, que som catalans i estem farts de ser esclaus i colònia. Es veuen els signes de República en cada llaç groc que desafia la "normalitat" forçada.
Són signes de República l'enuig instintiu que ens provoca la imatge del rei espanyol i tota la gentussa que li llepa la sola de les sabates.
Veiem molt lluny els signes a Brussel.les, on rau una part del nostre govern exiliat amb el nostre president.
I malauradament, també són signes de República heroica els independentistes catalans, ostatges dins les masmorres espanyoles.
La República proclamada però no iniciada quedarà en això? En una sèrie de signes, de rastres en la memòria? Per això haurà estat sacrificada tota una generació de polítics catalans? I de les persones ferides per l'1 d'octubre i la victòria d'aquell referèndum en tots els sentits, tota aquella energia i dolor, l'haurem de deixar cremant-se en els llibres?
Que l'enemic no s'equivoqui; davant l'aparent fragilitat del nostre signe de llibertat i la dels nostres polítics, aquesta pressió que l'estat espanyol l'insufla sense compassió, amb grans dosis de menyspreu, d'odi, d'injustícia, d'insults, d'amenaces, de mentides i brutalitat, farà inevitable que els hi esclati algun dia a la cara i trenqui la seva consagrada unitat espanyola per sempre més.
Hi ha un poble que està esperant amb tensa paciència i que per ell el temps s'ha aturat des del 28 d'octubre quan suposadament havíem d'avançar.
Potser haurem de forçar al Govern a confiar amb la determinació del poble. Si ell tot sol no pot foragitar el 155 de les institucions catalanes, si no pot encendre els motors de la República, els ciutadans hauran d'actuar i se'ls haurà de deixar actuar.
Perquè la independència de Catalunya ja és irreversible i al català ja no li queda altra opció, o la independència o la mort. República o Espanya. Tenim una espasa a l'esquena que se'ns clava si reculem.
La llibertat ens l'hem de guanyar amb, o sense polítics; guanyar o perdre, però sense lluitar, mai. Aquests signes de República hi són per quedar-se i l'han de poder aixecar.
Imatges d'una revolta catalana per al segle XXI. Barcelona 4 de febrer de 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada