Exposar el reportatge "BARCELONA sobre Barcelona".

 Faig pública en aquesta pàgina una proposta d'exposició fotogràfica per si algú hi està interessat.

BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007, exposició dedicada a l'última etapa de la transformació urbanística de Barcelona que es va iniciar a mitjans dels vuitanta del segle passat. Proposta a partir d’una selecció d'imatges del llibre de fotografia documental amb títol homònim.

 

Les fotografies se centren en el període on la ciutat es va redefinir sota els interessos econòmics de la globalització neoliberal. L'èxit d'aquelles intervencions van esdevenir un model exportable a altres ciutats del planeta. Era una posada a punt de la ciutat comtal que havia quedat postergada per la llarga dictadura franquista. 

 

A principis del 2000 vam ser testimonis de la reconversió de l'antiga ciutat industrial cap al sector terciari i el de les noves fórmules de negoci basat en la tecnologia digital, trobant el seu espai natural al Poblenou, rebatejat com a Districte 22@. El barri per antonomàsia menestral es va convertir en un nou barri d’oficines i d’hotels, mentre que al mateix temps, la transformació de Ciutat Vella encarava el seu tram final. La crisi financera post olímpica havia frenat les obres del sector oriental, última fase de la modernització urbanística del barri antic. Quan va arribar l'ajuda dels fons europeus destinats a les millores mediambientals dels barris, podrien continuar. Però la dilatació dels tempos en un barri que presentava ferides obertes amb enderrocs massius, més la percepció d'abandonament per part de l’administració i uns plans urbanístics en entredit perquè semblaven fruit de la improvisació, va acabar provocant el malestar del veïnat. Si al Poblenou les úniques protestes rellevants eren de caràcter intel·lectual-acadèmic, reclamant la protecció del patrimoni obrer i fabril del barri, al Casc Antic la lluita se centrava en la pervivència dels mateixos habitants al lloc on els havia vist créixer. Va ser llavors quan la seva població va erigir un parc urbà en l'epicentre de les vergonyes i ruïnes consistorials anomenant-lo, Forat de la Vergonya; un espai d'inflexió i simbòlic contra les polítiques autàrquiques regides des de l'ajuntament, d'on anaren confluint altres protestes veïnals relacionades amb l'especulació urbanística de la ciutat.

 

 

El model urbanístic va esdevenir una marca que situava Barcelona en el punt de mira del turisme internacional, fent de la ciutat un pol d'atracció de visitants massiu que a la llarga aniria en detriment als seus ciutadans. Les conseqüències negatives d’aquella transformació rampant les patim ara mateix: precarietat laboral, gentrificació dels barris, encariment desmesurat de l'habitatge, resultant en una despersonalització social i física de la ciutat.

 

L'exposició convida a un viatge al passat que s’inicia al Poblenou fabril, al seu desmantellament i l’alçament del projecte 22@. Continuarem cap al Casc Antic per conèixer el seu oasi de resistència a l’especulació representat pel parc del Forat de la Vergonya. Acabem, revisitant altres fets rellevants (relacionats amb el tema central del reportatge) escampats per l'àrea metropolitana. La proposta pretén suscitar, el debat entorn les alternatives que es podrien haver pres en consideració a l'hora de planificar i refer la ciutat, per exemple.

 

Tres propostes expositives:

 

1 El reportatge fotogràfic es va concebre en pel·lícula monocromàtica, per tant, es proposa una selecció d'imatges ampliades sobre paper baritat (30x40cm) amb tècniques químiques. També com a reivindicació de les arts artesanals que estarien més en sintonia d’una manera física amb l'esperit del reportatge. És imprescindible que la sala disposi dels materials adients que permetin el muntatge i protecció de les còpies, marcs amb vidre i paspartú. 

 

2 En cas que no sigui possible, les fotografies poden exposar-se en paper digital sense emmarcar.

En ambdós casos cada fotografia anirà acompanyada d’una cartel·la amb un text explicatiu del seu context polític i social.

El reportatge consta gairebé de 300 fotografies, es poden seleccionar una cinquantena, més o menys, depenent de l’espai de la sala.

 

3 Un mix entre les dues primeres propostes més la projecció o emissió en pantalla de reportatges videogràfics de la meva autoria relacionats amb el tema principal, en bucle. També, aprofitant el marc expositiu, es pot fer una presentació del llibre d'aquest reportatge o taula de debat entorn els temes que planteja l’exposició i el llibre.