El podeu trobar aquí: https://neret.cat/producte/barcelona-sobre-barcelona/
Des del 2016, any en el qual la desapareguda editorial Gregal es va interessar pel meu treball i gairebé set anys després, finalment he aconseguit publicar aquest reportatge fotogràfic i al tercer intent; una editorial per intent i amb la tercera, l'editorial Neret amb la Lola Renau al capdavant, el somni s'ha fet realitat.
En aquesta entrada teniu una breu explicació del meu periple editorial i el principal problema que se'm va presentar: https://jordisecall.blogspot.com/2021/11/iniciem-una-campanya-de-micromecenatge.html
Resumint, el que havia de ser una coedició exitosa amb el mateix ajuntament de la ciutat comtal, es va acabar convertint en un malson de trobar una editorial independent que se'n volgués fer càrrec del projecte.
És força costós de produir un llibre amb fotografies i difícil de publicar si a més a més conté una crítica social o de denúncia que afecta el mateix territori. Així doncs tenia dues opcions, fer un llibre de fotos o foto-llibre per donar-me a conèixer professionalment però, a canvi de sacrificar una part del contingut més delicat o la segona opció, la més costeruda, continuar endavant amb aquest llibre que acabem de publicar, a pèl, sense cap ajuda externa. I l'hem fet tal com me l'havia imaginat des del principi, sense escatimar res. Se m'ha respectat el disseny i tot el contingut.
No em podia imaginar fer-ho d'una altra manera i trair, si m'autocensurava, l'esperit del mateix reportatge i trencar el meu compromís com a fotògraf amb totes les persones que el protagonitzen. Vaig compartir un lapse de temps per conèixer els seus anhels i patiments per testimoniar-ho amb una càmera i explicar-ho més endavant, deixar constància que aquell passat de lluita va existir. La imatge hi és, però no valdrà res si no la podem explicar nosaltres mateixos que ho vam viure. A l'Ajuntament les fotografies no els incomodava, se'ls feia molest el que jo explico d'elles.
He pagat la penyora de veure passar el projecte per diverses mans que es tradueix en temps i molta paciència i un dalt a baix d'emocions fins al simple desesper de veure portes tancades. Aquest país viu un moment tèrbol i si com a autor, no fas la gara-gara al poder establert, als seus vassalls, se't marginarà sense contemplacions. Queden poques editorials realment independents, queden molt pocs periodistes honestos, en general hi ha mot poca empatia.
Malgrat tot, el llibre hi és, "Ja és una realitat innegable i incontestable!" com em va dir l'amiga Alba.
16-1-2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada