El que fa més mandra dins l'excitació fruit d'aquests dies preciosos és el fet d'haver de suportar tertúlies estèrils sobre l'estratègia secreta del nostre Govern.
És possible que Europa hagi obligat a frenar les ànsies d'una revenja immediata per part del país invasor. Aquest fet ha de provocar una gran frustració entre els que s'embolcallen en la violència d'una bandera folklòrica. Una bandera que ha esdevingut estrangera dins el nostre territori. La impotència dels espanyolistes ha de ser enorme en aquest canvi de tornes, en perdre aquell drap els atributs de conquesta i veure's relegat com a un mer símbol de protesta.
Si els catalans hem de tornar a votar encara que sigui en unes urnes imposades i si el nou front de lluita s'aboca en aquest vot, haurem de tornar-hi. S'ha de confiar bellament amb els nostres polítics d'aquí o a l'exili, no ens queda un altre. El nostre Govern legítim s'ha demostrat digne de confiança i les persones que el conformen hi estan posant el coll.
En Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart ja estan patint les conseqüències d'haver demostrat una valentia i un amor incondicional per la nostra terra; un exemple d'honestedat intolerable per les ments franquistes de l'estat de les Espanyes.
Aquesta fortalesa i llum que emana dels nostres presos polítics d'aquesta revolta catalana hauran de ser el far, un referent de combat en unes eleccions revenudes per un altre Estat d'acord el seu "imperio de la ley".
Però haver de suportar una campanya electoral amb el soroll dels partits feixistes del PSC, Ciudadanos, PP i altres polítics miserables que diuen que són d'esquerres, a mi em provoca un enuig terrible.
A hores d'ara per sort, la nostra República continua i això és impagable.
Dia dos de novembre, l'Estat espanyol ha empresonat una gran part dels nostres representats polítics elegits democràticament per la majoria dels catalans.
No es pot acceptar que els nous dies que han de venir siguin iguals als precedents. No podem normalitzar i resignar-nos a viure en un estat d'excepció on la repressió anirà a més. Podem manifestar-nos com sempre amb una actitud plena de rebel.lia i profundament pacífica.
Però si continuem per aquest camí, de ràbia gola avall, d'indignació freda, el carrer hauria de ser nostre permanentment com a teràpia. El carrer ple de gent per no acostumar-nos a patir sols. I fer una revolta rabiosament pacífica.
La lluita pacífica vens quan tothom surt al carrer, tothom, units com un sol cos, amb determinació i amb el convenciment del poder d'aquesta força.
No caure en la provocació del veïnatge insolidari, dels feixistes i els seus representants espanyolistes que embruten amb el seu soroll la nostra terra catalana. Hem de guanyar-nos i defensar la República posant-hi el cos. Carreguem una muntanya de raons i no només pels que han estat segrestats, aquesta és una lluita per la independència efectiva de Catalunya. Que no ens distreguin els babaus, ells no la volen, ni hi creuen en la nostra causa.
Fem història i aquesta vegada no la podem perdre i deixar-la pel futur en mans dels nostres fills, l'hora és ara; pels nostres avis, les nostres mares i pares, els nostres fills, anem a totes.
Cal aturar-ho tot!
És possible que Europa hagi obligat a frenar les ànsies d'una revenja immediata per part del país invasor. Aquest fet ha de provocar una gran frustració entre els que s'embolcallen en la violència d'una bandera folklòrica. Una bandera que ha esdevingut estrangera dins el nostre territori. La impotència dels espanyolistes ha de ser enorme en aquest canvi de tornes, en perdre aquell drap els atributs de conquesta i veure's relegat com a un mer símbol de protesta.
Si els catalans hem de tornar a votar encara que sigui en unes urnes imposades i si el nou front de lluita s'aboca en aquest vot, haurem de tornar-hi. S'ha de confiar bellament amb els nostres polítics d'aquí o a l'exili, no ens queda un altre. El nostre Govern legítim s'ha demostrat digne de confiança i les persones que el conformen hi estan posant el coll.
En Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart ja estan patint les conseqüències d'haver demostrat una valentia i un amor incondicional per la nostra terra; un exemple d'honestedat intolerable per les ments franquistes de l'estat de les Espanyes.
Aquesta fortalesa i llum que emana dels nostres presos polítics d'aquesta revolta catalana hauran de ser el far, un referent de combat en unes eleccions revenudes per un altre Estat d'acord el seu "imperio de la ley".
Però haver de suportar una campanya electoral amb el soroll dels partits feixistes del PSC, Ciudadanos, PP i altres polítics miserables que diuen que són d'esquerres, a mi em provoca un enuig terrible.
A hores d'ara per sort, la nostra República continua i això és impagable.
Dia dos de novembre, l'Estat espanyol ha empresonat una gran part dels nostres representats polítics elegits democràticament per la majoria dels catalans.
No es pot acceptar que els nous dies que han de venir siguin iguals als precedents. No podem normalitzar i resignar-nos a viure en un estat d'excepció on la repressió anirà a més. Podem manifestar-nos com sempre amb una actitud plena de rebel.lia i profundament pacífica.
Però si continuem per aquest camí, de ràbia gola avall, d'indignació freda, el carrer hauria de ser nostre permanentment com a teràpia. El carrer ple de gent per no acostumar-nos a patir sols. I fer una revolta rabiosament pacífica.
La lluita pacífica vens quan tothom surt al carrer, tothom, units com un sol cos, amb determinació i amb el convenciment del poder d'aquesta força.
No caure en la provocació del veïnatge insolidari, dels feixistes i els seus representants espanyolistes que embruten amb el seu soroll la nostra terra catalana. Hem de guanyar-nos i defensar la República posant-hi el cos. Carreguem una muntanya de raons i no només pels que han estat segrestats, aquesta és una lluita per la independència efectiva de Catalunya. Que no ens distreguin els babaus, ells no la volen, ni hi creuen en la nostra causa.
Fem història i aquesta vegada no la podem perdre i deixar-la pel futur en mans dels nostres fills, l'hora és ara; pels nostres avis, les nostres mares i pares, els nostres fills, anem a totes.
Cal aturar-ho tot!
Tres de novembre, els CDR de Sabadell criden "Vaga General" i l'Ajuntament demana la llibertat pels presos polítics d'aquesta revolta catalana.
Més info:
Aturem la falsa normalitat, surt al carrer, busca el teu CDR i participa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada