Els catalans hem bastit un castell enorme de paciència. Tenim una paciència gegant per escoltar oficialment la proclamació de la República Catalana. Ens l'hem guanyada amb escreix després de patir un cap de setmana carregat de paciència: La paciència heroica per protegir les escoles; la pacient espera per veure les urnes; la paciència per poder exercir el dret a vot i patir amb pacient valentia la possibilitat de veure desembarcar la rua criminal de l'estat espanyol per matxucar-nos en qualsevol moment.
Vam celebrar també amb paciència, el tancament del recompte i amb tensa paciència ens vam apinyar tots junts protegint el nostre referèndum fins al final.
Tenim paciència per homenatjar tal com mana l'heroisme dels nostres veïns que van fer l'impossible per a que un poble pogués votar. Paciència per encaixar la ràbia de la brutalitat de l'estat i la pacient impotència de ser testimonis del nostre poble ferit.
Tenim una gran paciència els catalans en sortir al carrer a reclamar el que ja és nostre i ho fem amb pacient espera. Cridem amb paciència i ens encarem pacíficament als policies pacientment. Encaixem els insults, el menyspreu, les mentides, les manipulacions, la fatxenderia, les amenaces del govern espanyol i del seu Borbó amb paciència. Amb paciència veiem caure les màscares dels seus mitjans de comunicació, dels seus intel.lectuals, dels seus artistes i com van subvertint profundament la paraula "democràcia".
Paciència en saber-nos ocupats militarment.
Paciència en constatar que la bandera espanyola agermana majoritàriament feixistes.
Paciència en escoltar els cants de sirena d'aquells que s'embafen amb la paraula "diàleg".
Paciència per la claca dels benintencionats cap a les forces repressives de la Generalitat que diuen que són les nostres.
Paciència dels revolucionaris pel Tot en la lluita que haurà de continuar més enllà.
Paciència en aquests dies estranys que sens dubte ompliran els llibres d'història.
Ens sentim els catalans pacientment en solitud davant del cataclisme pre-bèl.lic, però hem perdut la por amb la gran dosis de paciència que encara ens queda.
Marxarem d'Espanya amb una paciència elegant plena de rebel.lia. Estem trencant pacientment les últimes fibres que ens uneixen amb Espanya.
I malgrat les provocacions i tot el mal que ens han fet i més que desitgen, ens aixopluguem amb orgull sota un paraigua immens fet de paciència, de la seva ignomínia que ens la vol fer perdre.
Vam celebrar també amb paciència, el tancament del recompte i amb tensa paciència ens vam apinyar tots junts protegint el nostre referèndum fins al final.
Tenim paciència per homenatjar tal com mana l'heroisme dels nostres veïns que van fer l'impossible per a que un poble pogués votar. Paciència per encaixar la ràbia de la brutalitat de l'estat i la pacient impotència de ser testimonis del nostre poble ferit.
Tenim una gran paciència els catalans en sortir al carrer a reclamar el que ja és nostre i ho fem amb pacient espera. Cridem amb paciència i ens encarem pacíficament als policies pacientment. Encaixem els insults, el menyspreu, les mentides, les manipulacions, la fatxenderia, les amenaces del govern espanyol i del seu Borbó amb paciència. Amb paciència veiem caure les màscares dels seus mitjans de comunicació, dels seus intel.lectuals, dels seus artistes i com van subvertint profundament la paraula "democràcia".
Paciència en saber-nos ocupats militarment.
Paciència en constatar que la bandera espanyola agermana majoritàriament feixistes.
Paciència en escoltar els cants de sirena d'aquells que s'embafen amb la paraula "diàleg".
Paciència per la claca dels benintencionats cap a les forces repressives de la Generalitat que diuen que són les nostres.
Paciència dels revolucionaris pel Tot en la lluita que haurà de continuar més enllà.
Paciència en aquests dies estranys que sens dubte ompliran els llibres d'història.
Ens sentim els catalans pacientment en solitud davant del cataclisme pre-bèl.lic, però hem perdut la por amb la gran dosis de paciència que encara ens queda.
Marxarem d'Espanya amb una paciència elegant plena de rebel.lia. Estem trencant pacientment les últimes fibres que ens uneixen amb Espanya.
I malgrat les provocacions i tot el mal que ens han fet i més que desitgen, ens aixopluguem amb orgull sota un paraigua immens fet de paciència, de la seva ignomínia que ens la vol fer perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada