És un blog per promoure un projecte de llibre fotogràfic. + info al perfil

Tic, tac... VOTAREM!

Imatges del 24 de setembre de 2017 a Sabadell.













Spain vs Catalonia, first round

Imatges del 20 de setembre de 2017 a Barcelona, ja som més aprop!










Un "Sí" rotund i pacífic

Al "NO" armat de l'estat espanyol li agradaria encarar-se amb el nostre "" convenientment encaputxat, però aquí ens reafirmem amb la pacient i sorneguera irònica de l'humor català, obert de bat a bat. Si ens han d'arrabassar les urnes que ho facin enmig de les nostres riallades, aplaudiments i abraçades. Si ens detenen per barrar-los amicalment el pas que suïn de valent, que s'hi guanyin el jornal aquell dia de tan pesats que ens farem. Que els càntics i les estelades els facin perdre els estreps, que nosaltres sempre serem més que ells i a la cuirassa, befa i aigua!

Aquestes paperetes mullades amb aigua s'adhereixen fàcilment a moltes superfícies.

Cada petit gest que fem és en aquests moments un acte revolucionari que ells han desfermat; plantar cara amb una papereta del "" els hi fa més mal que una pedregada.
Jo m'encaro al seu "NO" feixista penjant un "" de llibertat al balcó de casa. I reciclo les paperetes del "" que han llençat a la brossa els meus veïns de la majoria silenciosa, per enganxar-les amb saliva si cal, als fanals.
Faig i faré fotografies amb un "" alegre en la mira. El seu "NO" miserable m'ho hauran d'imposar a la força. 


Un adverbi afirmatiu retrona dins la caverna espanyola. Brandem la bandera del "" com un estendard, defensem-lo fins al final, perquè si ara ens han prohibit onejar la bandera pel referèndum, aviat ens prohibiran cridar pels carrers INDEPENDÈNCIA!

Hem de ser ferms pel nostre poble, durs com una pinya. Els catalans no ens arronsarem davant la injustícia; el món ha de veure com lluitem per aquest "" de resistència i revolta. 

La majoria silenciosa expressa la seva impotència.

És el "" solidari amb tots  els pobles ferits per la guerra, els pobles que com el nostre suporten les urpes de l'imperialisme.
Un simple mot que atemoreix el govern espanyol perquè el nostre "" és el "" de la victòria.

 Adéu-siau Espanya, aneu a pastar fang!
Els gegants de Sabadell es manifesten.

Mambo!

Jo també sóc un sediciós i se me'n fot el govern espanyol.

Esmolem cadascú l'eina que més estima per entregar-nos amb passió a la nostra causa i si convé, si podem, si hem copsat de debò de què va això, i més enllà de sentiments nacionalistes, hi posarem el cos. I que les presons rebentin de catalans.

Al llarg de la història hem superat tantes guerres que aquesta serà només un encenall de pólvora mullada.

Per la llibertat del nostre poble, amb l'esperó de tots els que han mort en la defensa d'uns ideals en la sang, revolució!

Amb l'Onze de Setembre Xilè al cor, imatges del nostre Onze de Setembre de 2017 a Barcelona.










Dues maneres d'interpretar una foto

Aquesta fotografia presa fa més de deu anys havia de sintetitzar el que jo sentia en les manifestacions de l'Onze de Setembre, la resignació i la tristesa que duia en el fons, malgrat tornar-hi any rere any.

Caminar en una manifestació és trobar-se amb coneguts, compartir l'energia que despèn la protesta. L'Onze de Setembre, la derrota catalana que celebrem amb un secret que sentim endins els catalans i que aquell dia revelem onerosament pels carrers.

És fàcil desfilar quan ets jove, carregat de raons enmig la indiferència, esperó d'una memòria hereva fixada amb agulles.

En les nostres manifestacions hi som gairebé els de sempre. Són velles manifestacions  i molt allunyades d'aquelles que es publiciten i que per la novetat atreuen els que no hi van mai però que haurien de ser-hi sempre.
Del nostre Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, en fem escarni de l'invasor. I continuem pels carrers amb certa joia que ha de dur el nostre secret. Som catalans i volem la independència pel nostre país!


Veient de nou aquesta fotografia, com em podia imaginar que arribaria a conèixer la materialització de la nostra utopia? Som a un dit de tocar la INDEPENDÈNCIA! Passi el que passi estem escrivint un capítol històric del nostre petit país. Això per mi és un somni, la utopia que deia fent-se realitat.

És per això que publico ara aquesta foto antiga. La tenia amagada dins el calaix de les meves petites tristeses. Allà tanco les imatges fallides i les que no sé com classificar; les que no s'han de veure o les que com aquesta, han d'anar madurant seguint el ritme de la història. Perquè la fotografia ha de pertànyer a la història i s'hauria de respectar el repòs que el temps li dicti.

La fe tossuda de l'àvia embolcallada amb la senyera. Que lluny sento ara el perquè d'aquesta imatge, el pas solitari d'una àvia que du roses a la mà. Quina sort trobar-me amb ella, el seu pas endavant, ella, els nostres avis, els nostres pares que han sobreviscut una guerra i han aixafat amb pas ferm la por pels quaranta anys de Franquisme. Que bo si podem encavalcar la nostra fita al seu pas i veure de nou per fi una llum.

Què carai, som supervivents nats, la victòria és nostra!

Voltors ensumen runes

Voltors de diferent pelatge guaiten forats en la ciutat.

                    Forat de la Vergonya.

És perfecte el pas del temps per reconstruir el vol i ara, allà a dalt, a ull nu caus contra la teva petita història.
Asèptic estar, voltor, a sota ronda la vida.

Llavors fent de fotògraf al carrer, fotògraf de gent, havia de ser invisible i pel fet de planar enlaire, pel fet d'aterrar agosaradament, sempre vaig caure en sospita. Tipus amb una càmera, voltor carronyaire.
Em crida el desordre on hi ha el Tot, el soroll que no podré capturar mai i la pudor que l'acompanya.

          Forat de la Vergonya.

Tanco cercles, entorn el forat del meu desig i l'urpa tensada.
Puc arribar a imaginar-me com em veia el veí enclotat dins aquest paratge. Me l'imagino perquè m'ha vist i he sentit la seva mirada clavant-se'm des del més absolut menyspreu. Ho entenc perquè m'alimento de la carronya, caço imatges, aturo el temps. Fico engrunes dins la caixeta mecànica que ja són part de la història.

I com jo, els avis encallats rere les tanques, quitxalla explorant les runes, levitem connectats al trànsit de la pols que fa la llum acre.

Som els voltors amables. Despleguem braços cordials de plomes negres, inevitablement.

Antagonismes i deliri en la Barcelona de 2017

Una història d'indis atípica dins aquesta gran reserva anomenada Barcelona m'ajudarà a presentar dos fotos d'un antagonisme polític ferotge.

     14/01/2017 "No ens faran fora".  
     Manifestants en el solar del Portal de Santa Madrona per denunciar la construcció de nous hotels  en aquest indret.

El 2017 s'inicia prometedor, per una banda tenim els indis rebels, alçats una vegada més i temerosos que la tempesta neoliberal que ja ha pres tota la reserva els acabi expulsant ben lluny i per l'altre, en l'extrem més oposat, l'atípica estampa dels seus guardians temerosos també i enervats però, fuetejant pancartes contra els cabdills més a l'esquerra de la política. Tenen por a perdre quotes de poder pel control repressiu de la reserva i exigeixen més autonomia d'actuació, de pas clamen per noves armes.

      17/01/2017 "Por la dignidad policial y contra la politización del trabajo de las fuerzas de seguridad".  És una marxa fúnebre i policial.

Es reconeix que un govern realment d'esquerres mai ha estat amic de dirimir els conflictes militarment i aquí entraria en joc el futur dels armats. Un futur hipotètic és clar.
Semblaria ser que els seus bruixots en ple deliri han predit mal averanys per aquest any acabat d'encetar. Els indis alçats per sort no escolten els càntics, fa temps que van cremar l'església.


Les càmeres lliures

Quan em vaig cansar de fer fotos i va caure en les meves mans una petita càmera de vídeo, vaig començar a gravar i penjar a internet de manera anònima un bon grapat de reportatges.

Penjava aquests vídeos en la pàgina "blip.tv" compartint compte amb el col.lectiu de càmeres lliures sota el nom de "DvActivisme". Un dia ens van el.liminar aquest espai i tot va desaparèixer, uns 90 vídeos de l'any 2006 fins al 2011 que jo tingui constància.

          Manel Muntaner, cineasta i videoactivista de Barcelona, tot un referent.

L'èxit de molts d'aquests vídeos que no combregaven amb les mides audiovisuals del règim era gràcies als tempos tecnològics d'aquell precís moment. Per una banda la tecnologia ens oferia càmeres petites i barates, després teníem canals d'internet per penjar vídeos sense restriccions. El que ara sembla quelcom normal, en aquells primerencs anys del 2000 era una sort. Les notícies de la televisió convencional havien de competir amb altres punts de vista que atacaven des de la xarxa. Per fi podíem llegir una notícia des d'un altre angle. Gràcies a indymedia i al canal de DVactivisme, els amants de la narrativa audiovisual de periodisme no-oficial vam trobar un espai on difondre les nostres creacions.

Jo sempre estaré agraït al company videoactivista que un dia em va entregar una còpia de les claus per penjar vídeos en aquell compte. Després el divertiment amb les sessions que fèiem a la Reina d'Africa amb aquests vídeos, un espai de culte semiclandestí on se celebraven aquelarres fílmics sota l'ofici del mestre Manuel Delgado i la valia d'uns alegres follets  que protegien aquell lloc sagrat.
http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.es/2016/12/escopofilia-reina-dafrica-sessio-176.html

Constatar que alguns vídeos van esvalotar quelcom és també una alegria tot recordant temps passats.

Estic recuperant els meus reportatges en aquest apartat del blog: "Anar a la secció de VÍDEO" i clicar en "arxius de VÍDEO" que trobareu a dalt a la dreta. O la direcció:  http://jordisecall.blogspot.com.es/p/reportatges-de-video.html
(ho especifico perquè aquesta pestanya sembla que passi desapercebuda)

També en el canal de Youtube: https://www.youtube.com/playlist?list=PLPjsjEijq1rtqh2ksMeiXWKljODHDNgdf

Resistència i solidaritat a Can Masdeu

El 30 d'abril de 2002 la policia Nacional va iniciar el desallotjament de Can Masdeu. Okupes i solidaris van resistir durant 3 dies fins que el jutge va haver de posar fi a l'operació armada.

- Contra-Infos 201    Setmana de l'1 al 6 de maig de 2002

(...) El matí del dimarts 30 d’abril 4 furgonetes d’antiavalots van arribar a la carretera alta de Roquetes per tal d’accedir a la vall de Sant Genís.
Agents de la guàrdia urbana tallaven els accessos. Una dotzena de persones es van lligar amb cordes a diferents punts de la façana de l’edifici per tal d’impedir d’actuació dels agents. Cap a les 10 del matí diversos policies van entrar a l’interior de la casa però van comprovar que no podien actuar, ja que era molt perillós per la integritat de la gent lligada.


Les persones van començar a concentrar-se a les proximitats de la finca, fins on la policia ho permetia mitjançant un amenaçador cordó. Un nombrós grup de participants en la trobada del Foro Social Mundial que tenia lloc a l’Ateneu de Nou Barris també van pujar a donar suport. (...)


El jutjat va decidir davant de l’estancament de la situació cridar als bombers per tal que efectuessin el desnonament, aquests, però, es van negar tot afirmant: «nosaltres som bombers i no policies, si la seva vida no perilla i es tracta d’una protesta conscient, nosaltres no actuarem». Per impedir el pas dels vehicles dels bombers diverses persones van col·locar troncs al camí d’arribada a la finca, troncs que van retirar els antiavalots.
 A partir de les 13h. la situació va quedar totalment estancada, ja que els bombers no actuaven per una qüestió ètica, la policia no ho feia per una qüestió tècnica, i el jutge seguia ordenant la presència dels policies per tal de forçar l’execució del desallotjament. (...)


Indymedia Barcelona ja feia temps que treia foc, a principis del 2002 els comunicats dels okupes de Can Masdeu ens anaven avisant d'una previsible invasió policial dins aquell santuari de pau i lluita.

- Represàlia Post-cimera
by La peña de Can Mas Deu 7:36pm Tue Mar 26 '02

L’estratègia de criminalització segueix donant puntades de peu.

Acabada la cimera comença el desallotjament. (Ahir, dilluns 25 a les 13h., va venir la policia a Can Mas Déu amb un ultimàtum de 48 hores de temps pel desallotjament). I és que el poder se sent amenaçat, l’escandalós èxit de les mobilitzacions, i la resposta social que va viure Barcelona no pot ésser ignorat per les classes polítiques manipulades pels interessos econòmics. Tant mateix sembla que la seva resposta profunditza en una estratègia que ja ha demostrat el seu fracàs mediàtic- propagandista. La societat civil demana canvis i no admet la criminalització del moviment. (...)
Després de l’assetjament a la casa durant la cimera de l’UE i una setmana després d’aquesta, ja tenen el cap de turc que buscaven, la represàlia indiscriminada està en marxa.
(...)
No al tauró especulatiu, sí als espais per la gent.
No a la destrucció del pulmó de Barcelona: Collserola, sí als projectes respectuosos amb el medi ambient. No a la criminalització del moviment, sí a la solidaritat popular.
No a l'Europa del capital i de la guerra. No al desallotjament de Can Mas Déu.

Vine a resistir amb nosaltres.

Aquella casa okupa penjada en les alçades de Nou Barris seria presa fàcil de l'urpa governamental que hauria de grimpar una mica més a munt que en l'anterior ocasió, quan va  assaltar els carrers empinats de la Kasa de La Muntanya en ple estiu del 2001,  per desallotjar Can Nyoqui i que a un jove li va costar l'ull per un tret de la policia.

Amb el segle acabat d'estrenar els mitjans comercials de comunicació bramaven contra el moviment antiglobalització, encara no els anomenaven "antisistema" i a Barcelona els okupes eren el dimoni.
Els activistes s'havien fet respectar prou i per ells es va suspendre la celebració del Banc Mundial a Barcelona. També a Itàlia, a la Gènova del G8 s'havia fet befa dels poderosos amb grans mobilitzacions de gent de tot arreu i un bon grapat precisament de Barcelona. 


- Manifest de Suport al Centre Urbà Autogestionat Can Masdeu

REPRESALIA POLÍTICA I INTERESSOS ESPECULATIUS A LA VALL DE SANT GENÍS

La represalia no s’ha fet esperar.
Després de l’èxit popular de la Campanya Contra l'Europa del Capital, es castiga un dels seus membres actius, el Centre Urbà Autogestionat Can Masdeu, amb un irregular procés de desallotjament.
S’aplica així un cop més la mateixa estratègia de criminalització i aïllament -cruel i ineficaç- que de totes maneres no ha evitat que 500.000 persones sortissin al carrer.
(...)
30 persones estan vivint a la casa permanentment. Que és més important, el dret constitucional a l’habitatge o el delicte d’usurpació?
   I l’Hospital de Sant Pau, que vol fer aquí? Ja es va intentar construir una presó, projecte que els veïns van parar. Quina altra barbaritat poden intentar ara? S’ha parlat d’un cementiri... També es parla d’un possible ‘trueque’ amb Dragados o Emte, que rehabilitarien l’hospital annexe o el conjunt monumental de Domènec i Muntaner quedant-se a canvi amb tota la vall (per fer-hi que?)

El seu projecte sintetitza el model neoliberal que denunciem. L’Hospital de Sant Pau promou la precarització laboral i els acomiadaments massius dels seus treballadors mentres especula amb el seu patrimoni. Ja fa dos anys, l’Hospital va desallotjar el Rancho Grande, casa okupada de Sant Andreu. A la Vall de Sant Genís, on està ubicat Can Masdeu, s’està especulant aprofitant que es tracta d’una zona d’equipaments, classificació que deixa la porta oberta a tota mena d’agressions.
(...)
Es tracta d’un procés irregular. Hem intentat parlar amb els responsables de l’Hospital però no hi ha hagut manera. L’única notificació que hem rebut sobre tot el procés judicial ha estat una fulminant ordre d’expulsió en 48 hores provinent del jutjat número 4. Entre d’altres irregularitats, esmentar que no s’ha informat mai als imputats sobre les diligències (...)
Considerem per tant que ens trobem davant d’un cas clar d’indefensió -perquè no se’ns ha donat la possibilitat de defensar-nos- i de negligència -per abandó d’un espai de valor històric durant 47 anys-.
Per tot això, anunciem que d’aquesta casa no ens treuen. Que exercirem una resistència ferma, no violenta, concorreguda i original. I que fem una crida a la solidaritat activa i a la protecció dels recursos dels moviments socials.
I olé!

CONTRA LA EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA,
CONTRA L'ESPECULACIÓ I ELS DESALLOTJAMENTS

27 de març 2002 - Can Masdeu "


També s'havia protestat onerosament contra la cimera d'estats a la capital Catalana i l'ambient bullia.
Durant aquell any del 2002 el govern necessitava desfogar-se ràpidament. Van apuntar cap a un objectiu aparentment fàcil. Era Can Masdeu, aïllat allà dalt en la muntanya de Canyelles però ben a la vista del món contestatari. Era una casa enorme plena d'activistes de tot el món i okupes autòctons, aquells mateixos que van deslluir les marxes triomfals de la nova geopolítica i economia neoliberals en la ciutat.


- COMUNICAT: VOLEM EXPLICAR QUE ES EL QUE ESTÀ PASSANT A CAN MASDEU
by Habitants de Can Masdeu 6:23pm Thu May 2 '02
(...)
Comunicat llegit en la roda de premsa de les 5 de la tarda a Can Masdeu (...)
En Clos apareixia per als mitjans somrient a Porto Alegre, suposadament compromès amb la lluita dels moviments socials i ara ofereix la seva mediació per ajudar a desbloquejar la situació en la que ens trobem: Sr. Clos vostè no ha de mediar, l'ajuntament és copropietari, és qui té la solució. L'administració s'ha de comprometre a consensuar un projecte de desenvolupament per la vall amb les associacions de barri, organitzacions ecologistes i societat civil en general. Si l'ajuntament es compromet a preservar aquest espai natural per i amb els ciutadans es podrà desbloquejar la situació, si l'ajuntament només considera el poder econòmic i ningú vol negociar amb nosaltres, resistirem fins que ens quedin forces i seran ells els responsables de les vides dels que encara resisteixen penjant d'un fil.
 La nostra és una lluita política, social i ecològica no només una okupació.
No podem permetre que acabin amb els últims espais naturals que ens queden, hem d'aturar l'especulació, no poden seguir tancant territori públic impunement amb valles per a què quatre rics se'n beneficiïn; la terra és del poble i el poble hi tornarà.


Immediatament, poques hores després de la invasió policial la gent va respondre a una nova crida d'Indymedia. Ens vam llençar per la boscúria imbuïts per l'energia que desprenien els impenitents penjats de totes les maneres possibles per la casa i la pluja i la força de tots els solidaris que anaven arribant i la impotència de les autoritats, i la nostra joventut i la dels més grans d'edat...

En la foto, Jesús Rodríguez periodista i actualment coordinador del mitjà de comunicació de la Directa fent de portaveu del moviment okupa en aquells anys.

- No es desallotjarà can masdeu (de moment)
by un d'allà 7:56pm Thu Sep 26 '02 

Barcelona, 26 sep (EFE).- La Audiencia de Barcelona ha dictado hoy un auto en el que no autoriza el desalojo de los okupas de Can Masdeu de la capital catalana por entender que "ni es urgente, ni proporcionado, ni conveniente para la paz social".
De esta manera, la Audiencia de Barcelona ha desestimado el recuso presentado por la Fundación Hospital Sant Pau, integrada por el Ayuntamiento de Barcelona, la Generalitat y el Arzobispado,propietaria de esta antigua leprosería y que pidió el desalojo por la fuerza de los okupas.

El juez acordó el desalojo de Can Masdeu, donde residen unos 25 jóvenes fuertemente arraigados en la zona, el pasado mes de mayo, pero lo suspendió por razones humanitarias después de que una decena de okupas se colgasen durante más de 60 horas de la fachada.
En este auto, la Sección Séptima de la Audiencia de Barcelona da una respuesta social a la problemática al resaltar que "España no solo es un Estado de Derecho, sino también un Estado democrático y, sobre todo, es y debe ser un Estado social". (...)
El tribunal permite que los 25 okupas que se instalaron el 23 de diciembre de 2001 prosigan residiendo en Can Masdeu al destacar que el inmueble está "abandonado desde tiempo remoto" -casi 50 años según los okupas-, por lo que, según el auto, "difícilmente puede hablarse" de que la propiedad esté sufriendo un daño inmediato. (...)

El tribunal también califica de "desproporcionada" la medida del desalojo, solicitada por la Fundación del Hospital de Sant Pau, que incluso pidió la actuación de los Geos.
(...)


Aquella victòria sobre l'ens governamental-especulador va alenar lluites i reivindicacions de tota mena durant uns anys mentre la bombolla financera s'anava inflant sobre nostre.