Hi ha persistència indignada perquè hi ha una gran majoria de catalans que avorreixen tot allò que fa soroll a Espanya. Volem marxar per salvar el nostre país i a nosaltres mateixos. Som suficients per fer-ho però no hi ha prou desesperació i anem fent d'aquesta manera, amb resignació, amb "la jugada mestra" abatuda i esperant la solució caiguda del cel.
La insistència pacífica no ens traurà d'aquí, evidentment. Ni les mirades d'odi que diu que fem la policia militaritzada del tricorni en el #judicifarça, quan ve a arrabassar-nos els drets i la salut. Però l'esperit irredempt hi és i continuarà sent-hi, alimentat per la indignació continuada que ens fan sentir aquells espanyols intransigents i el feixisme d'estat, amb polítics imbècils i jutges franquistes.
El groc de denúncia ho embafa tot. Hi ha activistes, polítics catalans a presó preventiva sense cap explicació i exiliats, però també artistes que han hagut de marxar perquè han esquinçat lleument amb la seva música aquesta democràcia de paper. El groc simbòlic, per tots aquests motius flagrants, està fet de granit.
No confonguem groc per independència, és més, el llaç d'aquest groc ennuega l'estelada i acaba ofegant el roig de la lluita per la llibertat.
És l'epíleg, el llaç groc, d'una revolta perfectament sufocada. És un epitafi que no apel·la a l'anhel de república, és simplement un crit estèril.
Ens pesa el final d'una lluita amb el groc d'un llaç. Escoltem la seva ranera i notem amb impotència les últimes guspires del foc extint, grogues i vibrants, com ens foraden la roba.
Imatges a la plaça de st. Jaume 20-3-2019
22-3-2019
La insistència pacífica no ens traurà d'aquí, evidentment. Ni les mirades d'odi que diu que fem la policia militaritzada del tricorni en el #judicifarça, quan ve a arrabassar-nos els drets i la salut. Però l'esperit irredempt hi és i continuarà sent-hi, alimentat per la indignació continuada que ens fan sentir aquells espanyols intransigents i el feixisme d'estat, amb polítics imbècils i jutges franquistes.
El groc de denúncia ho embafa tot. Hi ha activistes, polítics catalans a presó preventiva sense cap explicació i exiliats, però també artistes que han hagut de marxar perquè han esquinçat lleument amb la seva música aquesta democràcia de paper. El groc simbòlic, per tots aquests motius flagrants, està fet de granit.
No confonguem groc per independència, és més, el llaç d'aquest groc ennuega l'estelada i acaba ofegant el roig de la lluita per la llibertat.
És l'epíleg, el llaç groc, d'una revolta perfectament sufocada. És un epitafi que no apel·la a l'anhel de república, és simplement un crit estèril.
Ens pesa el final d'una lluita amb el groc d'un llaç. Escoltem la seva ranera i notem amb impotència les últimes guspires del foc extint, grogues i vibrants, com ens foraden la roba.
Imatges a la plaça de st. Jaume 20-3-2019
22-3-2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada