Quan ets enmig d'aquesta munió de catalans irreductibles, si te'ls trobes de cop i volta i no ho havies vist mai, la sensació de viure una revolta incipient és real. Més d'un turista despistat, descobrint la plaça de st. Jaume aquests dies s'endurà aquest record.
També sumen els càntics, les estelades onejant, llaços grocs i performances multitudinàries en dates marcades trastocant el ritme de la ciutat.
El civisme radical i la gran paciència de la gent d'entomar discursos vacus d'aquells polítics que haurien d'obeir el mandat del poble, fa mesos que ens té garratibats. No obstant sembla que l'esperança s'aferra a un tros de gel que ni és tan fred ni tan dur com per esberlar-se d'un cop sec i per sorpresa. I vist tot plegat de lluny, amb ulls innocents o de guiri, la imatge encara és poderosa.
Fa temps que vaig escriure sobre la resiliència catalana. L'article es deia "Resiliència davant la mala llum i la barbàrie" i el vaig publicar el dia 16 de març. Havien passat molt poques coses des de les eleccions del 21-D, bàsicament recular i un estat espanyol entestat a continuar rebregant la democràcia. No veig cap canvi ara o potser sí, ja que llavors, sense Govern teníem l'esperança dipositada en el Parlament. Sis mesos després hi ha un Govern atemorit amb el pèndol del 155 orbitant damunt seu, expectant. La covardia ens ha donat un President de la Generalitat que els catalans no vam escollir.
El gel ens té blocats i això que l'escalfor ignominiosa de tenir presos polítics i exiliats i la calor llefiscosa de l'estat espanyol que no para de donar-nos senyals perquè tornem a prendre les regnes de la desobediència ens hauria d'alliberar.
Mentrestant, com que el feixisme va fent, que és desfer el que nosaltres fem, anem reconstruint i ens parapetem en la nostra barricada mental, blocats, incapaços d'avançar des de l'u d'octubre de l'any passat. Gastarem l'energia en això, per queixar-nos i desfilar pels presos. Participarem en escenografies de colors i quatre eixelebrats es plantaran a st. Jaume per recordar als polítics que encara som aquí.
Reportatge del dia 16 de setembre. Concentració en defensa de la llengua catalana a les escoles. Es va poder evitar que ultres espanyolistes entressin a la plaça de st. Jaume. Alguns feixistes van intentar provocar aldarulls com la senyora de les dues últimes imatges. Si un independentista hagués fet el mateix dins de l'altra manifestació, no n'haguera sortit viu.
Imatges d'una revolta catalana per al segle XXI.
18-9-2018.
També sumen els càntics, les estelades onejant, llaços grocs i performances multitudinàries en dates marcades trastocant el ritme de la ciutat.
El civisme radical i la gran paciència de la gent d'entomar discursos vacus d'aquells polítics que haurien d'obeir el mandat del poble, fa mesos que ens té garratibats. No obstant sembla que l'esperança s'aferra a un tros de gel que ni és tan fred ni tan dur com per esberlar-se d'un cop sec i per sorpresa. I vist tot plegat de lluny, amb ulls innocents o de guiri, la imatge encara és poderosa.
Fa temps que vaig escriure sobre la resiliència catalana. L'article es deia "Resiliència davant la mala llum i la barbàrie" i el vaig publicar el dia 16 de març. Havien passat molt poques coses des de les eleccions del 21-D, bàsicament recular i un estat espanyol entestat a continuar rebregant la democràcia. No veig cap canvi ara o potser sí, ja que llavors, sense Govern teníem l'esperança dipositada en el Parlament. Sis mesos després hi ha un Govern atemorit amb el pèndol del 155 orbitant damunt seu, expectant. La covardia ens ha donat un President de la Generalitat que els catalans no vam escollir.
El gel ens té blocats i això que l'escalfor ignominiosa de tenir presos polítics i exiliats i la calor llefiscosa de l'estat espanyol que no para de donar-nos senyals perquè tornem a prendre les regnes de la desobediència ens hauria d'alliberar.
Mentrestant, com que el feixisme va fent, que és desfer el que nosaltres fem, anem reconstruint i ens parapetem en la nostra barricada mental, blocats, incapaços d'avançar des de l'u d'octubre de l'any passat. Gastarem l'energia en això, per queixar-nos i desfilar pels presos. Participarem en escenografies de colors i quatre eixelebrats es plantaran a st. Jaume per recordar als polítics que encara som aquí.
Reportatge del dia 16 de setembre. Concentració en defensa de la llengua catalana a les escoles. Es va poder evitar que ultres espanyolistes entressin a la plaça de st. Jaume. Alguns feixistes van intentar provocar aldarulls com la senyora de les dues últimes imatges. Si un independentista hagués fet el mateix dins de l'altra manifestació, no n'haguera sortit viu.
Imatges d'una revolta catalana per al segle XXI.
18-9-2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada