És trist constatar que estem condemnats a reviure casos "4F" i barbaritats dignes d'una dictadura a petita escala, a Catalunya, en un barri ara, a Gràcia, ocupat per la brutalitat policial tal com va passar fa dos anys a Sants per exemple, el mateix.
El desallotjament d'espais emblemàtics com can Vies i el Banc Expropiat per exemple i en temps de crisis, només pot obeir a una raó de demostració de força per part del poder.
Res ha canviat políticament i la policia te barra lliure d'actuar com li vingui de gust sabent-se emparada per polítics maldestres i una premsa partidista. Si fa anys amb l'etapa del tripartit, la policia va demostrar que qui manava era ella, que se'n reien del seu cap, el senyor Saura, un "ecologista d'esquerres de debò" i que van demostrar un sadisme especial en totes les algarades en què van participar, ara la situació és ben bé la mateixa. Malgrat hagi hagut un ball de cadires dins la comandància dels mossos a conseqüència d'una serie de casos judicials contra ells, dóna la sensació que l'estructura interna i l'estil o entrenament o adoctrinament o com es digui, és el de sempre: xusquerio polititzat i sadisme a dojo amb la impunitat que deu fer, dur la xapeta de la llei.
Que una alcaldessa que de jove havia conegut els carrers de la desobediència i en la que ella havia estat protagonista, se sumi ara a la versió policial i matussera dels fets, indica la poderosa força d'atracció que deu emetre el poder. Suposo que per la seva experiència anterior de trepitjar carrer, Colau sap perfectament què passa i que pot passar a Gràcia, però no li queda altre que continuar fent el gran paperet d'alcaldessa dins la carrera política en la que està embrancada i sumar-se a llepar descaradament la poltrona del poder amb la gentussa (del partit) Socialista.
Les fotos:
Primera: Juny de 2005 manifestació en solidaritat amb anarquistes italians represaliats. La Policia Nacional carrega contra la gent en el carrer Gran de Gràcia i a un servidor un policia li obre el cap d'una bastonada per fer fotos.Hi van haver moltíssims caps oberts però la premsa oficial només va parlar de vidres trencats.
Segona: 18 de novembre de 2005 els mossos substitueixen a la policia nacional a Catalunya i els antidisturbis s'estrenen oficialment contra els estudiants que protesten contra la Lou. A banda d'atonyinar-los en van detenir 46. Montserrat Tura (PSC) consellera d'Interior acaronava pistoles en la tv3.
El desallotjament d'espais emblemàtics com can Vies i el Banc Expropiat per exemple i en temps de crisis, només pot obeir a una raó de demostració de força per part del poder.
Res ha canviat políticament i la policia te barra lliure d'actuar com li vingui de gust sabent-se emparada per polítics maldestres i una premsa partidista. Si fa anys amb l'etapa del tripartit, la policia va demostrar que qui manava era ella, que se'n reien del seu cap, el senyor Saura, un "ecologista d'esquerres de debò" i que van demostrar un sadisme especial en totes les algarades en què van participar, ara la situació és ben bé la mateixa. Malgrat hagi hagut un ball de cadires dins la comandància dels mossos a conseqüència d'una serie de casos judicials contra ells, dóna la sensació que l'estructura interna i l'estil o entrenament o adoctrinament o com es digui, és el de sempre: xusquerio polititzat i sadisme a dojo amb la impunitat que deu fer, dur la xapeta de la llei.
Que una alcaldessa que de jove havia conegut els carrers de la desobediència i en la que ella havia estat protagonista, se sumi ara a la versió policial i matussera dels fets, indica la poderosa força d'atracció que deu emetre el poder. Suposo que per la seva experiència anterior de trepitjar carrer, Colau sap perfectament què passa i que pot passar a Gràcia, però no li queda altre que continuar fent el gran paperet d'alcaldessa dins la carrera política en la que està embrancada i sumar-se a llepar descaradament la poltrona del poder amb la gentussa (del partit) Socialista.
Les fotos:
Primera: Juny de 2005 manifestació en solidaritat amb anarquistes italians represaliats. La Policia Nacional carrega contra la gent en el carrer Gran de Gràcia i a un servidor un policia li obre el cap d'una bastonada per fer fotos.Hi van haver moltíssims caps oberts però la premsa oficial només va parlar de vidres trencats.
Segona: 18 de novembre de 2005 els mossos substitueixen a la policia nacional a Catalunya i els antidisturbis s'estrenen oficialment contra els estudiants que protesten contra la Lou. A banda d'atonyinar-los en van detenir 46. Montserrat Tura (PSC) consellera d'Interior acaronava pistoles en la tv3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada