Un descans gairebé

Això no és un blog a l'ús. Per mantenir un blog en condicions perquè la gent n'estigui al cas s'ha d'anar publicant amb bon ritme. Si s'ha de crear un contingut inèdit la feinada és gran i més si pretén seguir una línia argumental. Amb aquest post  trenco la dinàmica del meu relat però amb unes imatges que no s'escapen de la meva estimada i no menys odiada Barcelona.

No ho recordo ben bé però segurament que la primera la vaig caçar per un cop de sort movent-me entre tremors antisistèmics que es deurien produir als confins d'algun punt de l'àmplia frontera de l'eixample. L'altre foto com que està prop del Forat de la vergonya terreny que vigilava amb delit, em devia picar directe a la retina en una d'aquelles constants visites.

No és que estigui de descans però gairebé. La pulsió d'escriure hi és i tinc al rebost un quants escrits per embolcallar fotos, però les fotos no les tinc totes. Estan fetes esclar, però no digitalitzades i com que no disposo d'escànner...

Amb aquest blog lent pretenc arribar al sant mecenes que li agradi el meu arxiu fotogràfic i el vulgui transformar en un bon llibre. Ja no penso només amb la figura santa amb forma d'editorial, ja que pel que estic experimentant no hi ha interès ni calés per tractar el meu projecte seriosament. Fins i tot vam estar a punt d'iniciar un crowfunding amb una petita gestora de llibres petits que em va trobar gràcies al blog (més o menys funciona!), però tant petit va resultar tot plegat que va quedar en res. El que em va remoure aquella proposta va ser enorme i quan la màquina s'engega després la frenada crema. Ara la màquina dorm i està falcada.
 No em faig il.lusions i quan pugui escanejar més material potser podré publicar més sovint.