La vida rescatada d'un edifici noucentista pel moviment llibertari "Espai Alliberat per la Cultura" va suposar un revulsiu per alguns veïns de Sants abaltits pel conformisme del dia a dia, de l'anar fent, del viure per treballar i consumir.
El veïnat més veterà després de la invasió okupa va retrobar-se en la mateixa sala de festes anomenada "La Bahía" que els va veure ballar de joves i ara en el 2006 amb nous canvis, al mutar-se als 80's en una discoteca Heavy, el "Raimbow" i la contribució d'un espès sudari ronyós pels anys de clausura.
Aquest nou bastió okupa s'havia anat transformat durant la seva història. Gairebé un segle abans era l'antiga seu de la cooperativa "La Lleialtat Santsenca" fins que la guerra civil anorreà tots aquells anhels. Després va passar a mans privades i en els baixos de l'edifici s'encabí una fàbrica de torrons, a dalt la sala de festes.
Okupes i solidaris van arranjar l'espai i van convidar a tothom. En poc temps els avis també se'l van fer seu.
L'escantellada entrada segrestada per l'abandó i la cobdícia et duia directament cap a les escalinates fins al gran mirador on les ombres d'uns altres temps dançaven revelades en llum metàl.lica.
No entraven pas d'amagades aquells avis engalanats, reivindicaven un dels camins de la seva jovenesa i per aquell forat de la tàpia, símptoma indiscutible d'edifici okupat, anaven passant els diumenges al vespre.
Va ser un fet prou curiós i el consistori va actuar amb una campanya de difamació contra la sala okupada Bahía per mitjà de les pàgines del diari "Avui". Van aconseguir trencar el lligam que els practicants dels balls de saló tenien amb els okupes i d'un dia per l'altre es van esfumar.
El Bahía okupat, edifici polivalent, hermètic, amb les finestres apagades perquè era una discoteca, un cinema, un teatre, una sala d'actes, també una cova. I saltàvem com si res dels balls de saló a l'amotinament musical skin head.
Aquesta història va acabar amb un desallotjament policial el 2009 i la foscor i el silenci van tornar.
El veïnat més veterà després de la invasió okupa va retrobar-se en la mateixa sala de festes anomenada "La Bahía" que els va veure ballar de joves i ara en el 2006 amb nous canvis, al mutar-se als 80's en una discoteca Heavy, el "Raimbow" i la contribució d'un espès sudari ronyós pels anys de clausura.
Okupes i solidaris van arranjar l'espai i van convidar a tothom. En poc temps els avis també se'l van fer seu.
L'escantellada entrada segrestada per l'abandó i la cobdícia et duia directament cap a les escalinates fins al gran mirador on les ombres d'uns altres temps dançaven revelades en llum metàl.lica.
No entraven pas d'amagades aquells avis engalanats, reivindicaven un dels camins de la seva jovenesa i per aquell forat de la tàpia, símptoma indiscutible d'edifici okupat, anaven passant els diumenges al vespre.
Va ser un fet prou curiós i el consistori va actuar amb una campanya de difamació contra la sala okupada Bahía per mitjà de les pàgines del diari "Avui". Van aconseguir trencar el lligam que els practicants dels balls de saló tenien amb els okupes i d'un dia per l'altre es van esfumar.
El Bahía okupat, edifici polivalent, hermètic, amb les finestres apagades perquè era una discoteca, un cinema, un teatre, una sala d'actes, també una cova. I saltàvem com si res dels balls de saló a l'amotinament musical skin head.
Aquesta història va acabar amb un desallotjament policial el 2009 i la foscor i el silenci van tornar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada