Fotografia dedicada especialment a Jordi Hereu i a joan Clos.
Durant la nit del 4 de febrer de 2006 en un edifici històric ocupat del districte de Ciutat Vella, una barreja de drogues, violència policial i neopotisme polític provocà un dramàtic episodi conegut com el cas del 4F. Quatre joves van patir penes de presó per un muntatge polític i policial i una d'elles que no ho va tolerar en absolut, va posar fi a la seva vida.
Aquella nit com tantes altres es va celebrar una festa dins l'edifici, però la gran afluencia va fer intervindre a la guardia urbana i es va desencadenar el caos. En va resultar ferit greu un dels policies i es va procedir a fer detencions aleatòries pels voltants de la finca i més enllà.
Les acusacions contra unes persones innocents es van mantenir fins el final.
L'edifici de titularitat municipal està situat en un dels carrers que envolten el parc del Forat de la vergonya i no va ser casual que els individus que el gestionaven, no tinguessin cap relació aparent amb les lluites veïnals que allà es duien diàriament contra el govern.
En aquell any Joan Clos era l'alcalde de la ciutat i Jordi Hereu comandava la policia de l'ajuntament. Ambdós son còmplices del muntatge i responsables indirectes del que va passar, perquè en definitiva, aquell edifici ocupat amb uns personatges obscurs, obeïa una raó estratègica per enrarir encara més el clima de tensió que es vivia a l'entorn del Forat de la vergonya.
Aquell edifici orbitava en la ruleta de l'especulació en estat d'abandó i mentre, participava també en l'estratègia urbanística de la vandalització d'un barri a un grau superior.
Si "vandalitzar" en l'argot tècnic arquitectònic consisteix en destruïr l'interior d'un edifici per fer-lo inhabitable, aquest sistema es pot ampliar per fer inhabitable o enrarir la vida d'un barri sencer, convidant a la xusma i deixar-la fer, fent (les autoritats) la vista grossa. Aquesta estratègia s'aplicà amb cert èxit uns anys abans quan van iniciar-se les grans demolicions per transformar el barri. La inseguretat, la manca de neteja, l'evident deixadesa municipal formava part d'una guerra bruta contra el veïnat. L'ajuntament va practicar el mobbing immobiliari per poder esponjar a gust.
Aquí però a les autoritats, el deixar fer se'ls hi escapà de les mans, i el cas encara no s'haurà resolt fins que jutgin als vertaders culpables.
Més info en http://www.desmontaje4f.org/CA/
En la primera fotografia, la pintada en la paret del mateix edifici expresa honestament el que va succeir. La segona dedicada a l'alcalde en una persiana pels volts del Forat.
Durant la nit del 4 de febrer de 2006 en un edifici històric ocupat del districte de Ciutat Vella, una barreja de drogues, violència policial i neopotisme polític provocà un dramàtic episodi conegut com el cas del 4F. Quatre joves van patir penes de presó per un muntatge polític i policial i una d'elles que no ho va tolerar en absolut, va posar fi a la seva vida.
Aquella nit com tantes altres es va celebrar una festa dins l'edifici, però la gran afluencia va fer intervindre a la guardia urbana i es va desencadenar el caos. En va resultar ferit greu un dels policies i es va procedir a fer detencions aleatòries pels voltants de la finca i més enllà.
Les acusacions contra unes persones innocents es van mantenir fins el final.
L'edifici de titularitat municipal està situat en un dels carrers que envolten el parc del Forat de la vergonya i no va ser casual que els individus que el gestionaven, no tinguessin cap relació aparent amb les lluites veïnals que allà es duien diàriament contra el govern.
En aquell any Joan Clos era l'alcalde de la ciutat i Jordi Hereu comandava la policia de l'ajuntament. Ambdós son còmplices del muntatge i responsables indirectes del que va passar, perquè en definitiva, aquell edifici ocupat amb uns personatges obscurs, obeïa una raó estratègica per enrarir encara més el clima de tensió que es vivia a l'entorn del Forat de la vergonya.
Aquell edifici orbitava en la ruleta de l'especulació en estat d'abandó i mentre, participava també en l'estratègia urbanística de la vandalització d'un barri a un grau superior.
Si "vandalitzar" en l'argot tècnic arquitectònic consisteix en destruïr l'interior d'un edifici per fer-lo inhabitable, aquest sistema es pot ampliar per fer inhabitable o enrarir la vida d'un barri sencer, convidant a la xusma i deixar-la fer, fent (les autoritats) la vista grossa. Aquesta estratègia s'aplicà amb cert èxit uns anys abans quan van iniciar-se les grans demolicions per transformar el barri. La inseguretat, la manca de neteja, l'evident deixadesa municipal formava part d'una guerra bruta contra el veïnat. L'ajuntament va practicar el mobbing immobiliari per poder esponjar a gust.
Aquí però a les autoritats, el deixar fer se'ls hi escapà de les mans, i el cas encara no s'haurà resolt fins que jutgin als vertaders culpables.
Més info en http://www.desmontaje4f.org/CA/
En la primera fotografia, la pintada en la paret del mateix edifici expresa honestament el que va succeir. La segona dedicada a l'alcalde en una persiana pels volts del Forat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada