Rastres d'una campanya electoral

Les escombres s'enduen el somriure d'una campanya electoral putrefacte. Els camions de la neteja arrenquen cartells i fan fora de l'espai públic els signes hipòcrites d'una anormalitat democràtica profunda. De què coi reien tots aquells polítics en aquella campanya? De què es reia Xavier Domènec? I de què el somriure del president Carles Puigdemont? I a més a més, d'on venia la ganyota simpàtica del pres polític Oriol Junqueres? De debò creien que amb un somriure ens podien ensarronar i precisament a aquestes alçades? L'independentisme no es ven, ni es compra. No es pot mercadejar amb un sentiment polític que ve de lluny i que està a flor de pell. No calia anar de content. Ni fer veure com si aquelles eleccions s'acomplien dins un marc d'absoluta normalitat democràtica. Si més no, presentar-se per separat els que han patit la fúria de l'estat espanyol no semblaria indicar altra cosa.



A mi, aquestes imatges em saben molt de greu. Ens tracten com si fóssim imbècils. En canvi, veure els rostres triomfants dels representants del feixisme, gens; és normal i és coherent amb la seva essència prepotent, però dels altres... el rostre feliç, és que no ho entenc. Però és clar, aquí s'ha acatat i potser hem fet veure que no ha passat gairebé res; i que l'1 d'octubre el poble No va derrotar el feixisme contra la democràcia. Ni que el 20 de setembre la gent No va sortir espontàniament a defensar les seus del Govern assaltades per la Guàrdia Civil. I que el dia 3 d'octubre No hi va haver una Vaga General a Catalunya. Que el 17 d'octubre No es van encendre milers d'espelmes pels primers presos polítics catalans, en Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart. Que el 21 d'octubre No vam tornar a reivindicar-los i cridar per la seva llibertat.


 Que No em diguin que el 10 d'octubre No hi va haver una primera proclamació de la República i que es va ratificar oficialment el dia 27! Ni que el poble català No ha respost amb fidelitat a les consignes dels seus representants i No ha actuat pacíficament malgrat fer ni més ni menys que una revolució? I que per exemple, el dia 8 de novembre diguin, que No vam ser capaços de paralitzar el país.

 La República catalana ha complert amb Europa. Ens ho hem jugat a tot o res en aquesta cita electoral "Junker-Rajoy punt 155". El partit feixista "Ciudadanos", tot i l'engreix esplèndid gràcies a la guerra bruta que ha despertat el nacionalisme espanyol que hivernava apàticament en terra catalana, no ha vençut. Continuem doncs, i no sé com.



Amb aquesta foto, un alè punk per acabar aquest any sorprenentment revolucionari.
I és que hi ha senyals d'una Barcelona romàntica que malgrat tot, encara existeix i resisteix.

24-12-2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada