Poble unit, pedra a pedra, cor i puny

Dissabte 31 de maig comença la reconstrucció de Can Vies al barri de Sants. Dies avans, cap a la una del migdia de dilluns l'edifici va ser desallotjat policialment i a les poques hores a tota pressa s'iniciaria l'enderroc. Per ordre municipal operaris van malmetre parets, terres, balcons i una grua acabaria destruïnt la capella annexa a l'edifici.
 Però la prepotència d'un ajuntament autista no podia preveure l'esclat de solidaritat que saltaria extenent-se per tota la ciutat i d'altres indrets de Catalunya i més lluny fins-hi tot.
L'oposició contra el desallotjament i l'enderroc, la grua en flames, els carrers plens de manifestants, les nits de barricades, l'estira i arronsa policial totalment ineficaç, l'alcalde apareixent a la tele fent gala del seu patetisme totalment desbordat, impotent. Van arribar a demanar ajuda a la policia nacional...

Una setmana de resistència per acabar recuperant l'emblemàtic edifici. Solidaris desenrunant pedra a pedra per alçar de nou Can Vies.  Poques vegades s'ha viscut un èxit de tanta significació en aquesta ciutat. Ho vam viure fa uns anys a Can Masdeu, al Forat de la Vergonya, amb la vaga dels conductors d'autobusos de Barcelona, també va ser impresionant la recuperació de la Plaça Catalunya després de l'atac contra el moviment del 15M on hi tenia muntat el campament.

De la ciutat grisa s'intueixen encara colors de la Rosa de foc.


Cal aclarir que aquesta foto del 2014 s'escapa al projecte de llibre "BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007".