És un blog per promoure un projecte de llibre fotogràfic. + info al perfil

El desvetllament espectral de la sala Bahía

La vida rescatada d'un edifici noucentista pel moviment llibertari "Espai Alliberat per la Cultura" va suposar un revulsiu per alguns veïns de Sants abaltits pel conformisme del dia a dia, de l'anar fent, del viure per treballar i consumir.
El veïnat més veterà després de la invasió okupa va retrobar-se en la mateixa sala de festes anomenada "La Bahía" que els va veure ballar de joves i ara en el 2006 amb nous canvis, al mutar-se als 80's en una discoteca Heavy, el "Raimbow" i la contribució d'un espès sudari ronyós pels anys de clausura.


Aquest nou bastió okupa s'havia anat transformat durant la seva història. Gairebé un segle abans era l'antiga seu de la cooperativa "La Lleialtat Santsenca" fins que la guerra civil anorreà tots aquells anhels. Després va passar a mans privades i en els baixos de l'edifici s'encabí una fàbrica de torrons, a dalt la sala de festes.
Okupes i solidaris van arranjar l'espai i van convidar a tothom. En poc temps els avis també se'l van fer seu.


L'escantellada entrada segrestada per l'abandó i la cobdícia et duia directament cap a les escalinates fins al gran mirador on les ombres d'uns altres temps dançaven revelades en llum metàl.lica.
No entraven pas d'amagades aquells avis engalanats, reivindicaven un dels camins de la seva jovenesa i per aquell forat de la tàpia, símptoma indiscutible d'edifici okupat, anaven passant els diumenges al vespre.


Va ser un fet prou curiós i el consistori va actuar amb una campanya de difamació contra la sala okupada Bahía per mitjà de les pàgines del diari "Avui". Van aconseguir trencar el lligam que els practicants dels balls de saló tenien amb els okupes i d'un dia per l'altre es van esfumar.


El Bahía okupat, edifici polivalent, hermètic, amb les finestres apagades perquè era una discoteca, un cinema, un teatre, una sala d'actes, també una cova. I saltàvem com si res dels balls de saló a l'amotinament musical skin head.


Aquesta història va acabar amb un desallotjament policial el 2009 i la foscor i el silenci van tornar.

Breu descripció d'aquest treball

"BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002 - 2007" és un projecte de llibre fotogràfic sobre la reforma ferotge d'una ciutat per pur interès mercantil i els greuges i resistències que ha provocat en la població.




És un reportatge dedicat  a la ciutat de Barcelona amb una continuïtat de sis anys. Farem un recorregut per una ciutat en plena transformació urbana (Poblenou, Raval...). També veurem espais i moments de vida i lluita contra les agressions d'un sistema corrupte venut al traficant de sòl i a les polítiques immorals del capitalisme. És la imposició d'un model de ciutat contra un altre, son els espais del poble que el poder vol conquerir.

En la foto, la hora del bocata d'unes treballadores parapetades del sol en un carrer del Poblenou.

Poble unit, pedra a pedra, cor i puny

Dissabte 31 de maig comença la reconstrucció de Can Vies al barri de Sants. Dies avans, cap a la una del migdia de dilluns l'edifici va ser desallotjat policialment i a les poques hores a tota pressa s'iniciaria l'enderroc. Per ordre municipal operaris van malmetre parets, terres, balcons i una grua acabaria destruïnt la capella annexa a l'edifici.
 Però la prepotència d'un ajuntament autista no podia preveure l'esclat de solidaritat que saltaria extenent-se per tota la ciutat i d'altres indrets de Catalunya i més lluny fins-hi tot.
L'oposició contra el desallotjament i l'enderroc, la grua en flames, els carrers plens de manifestants, les nits de barricades, l'estira i arronsa policial totalment ineficaç, l'alcalde apareixent a la tele fent gala del seu patetisme totalment desbordat, impotent. Van arribar a demanar ajuda a la policia nacional...

Una setmana de resistència per acabar recuperant l'emblemàtic edifici. Solidaris desenrunant pedra a pedra per alçar de nou Can Vies.  Poques vegades s'ha viscut un èxit de tanta significació en aquesta ciutat. Ho vam viure fa uns anys a Can Masdeu, al Forat de la Vergonya, amb la vaga dels conductors d'autobusos de Barcelona, també va ser impresionant la recuperació de la Plaça Catalunya després de l'atac contra el moviment del 15M on hi tenia muntat el campament.

De la ciutat grisa s'intueixen encara colors de la Rosa de foc.


Cal aclarir que aquesta foto del 2014 s'escapa al projecte de llibre "BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007".

Els anti... i els pirates

A deu anys de la celebració (del fracàs) del Fòrum Universal de les Cultures cal remenar en la hemeroteca per recuperar algun titular destacable enmig del gran sac de notícies i reportatges que va generar aquell show. Però és que encara ara el ferum que despèn l'invent de l'Ajuntament de Barcelona en genera de noves:

"La Sindicatura de Comptes revela múltiples irregularitats en el Fòrum de Barcelona 2004" notícia del 16 de juliol de 2014.

"La Vanguardia i El Periódico van rebre un milió d'euros d'origen no acreditat per informar del Fòrum de les Cultures" La Directa 24 de juliol de 2014.

 D'aquell fracàs -tothom ho diu i es va fer oficial el fracàs, com quan es va reconèixer que mai hi van haver armes de destrucció massiva a Irak, guerra coetània al Fòrum- se'n fa denúncia celada que els únics que no van pas naufragar van ser els que van executar tot allò, ja que se'n van anar amb les carteres i les butxaques ben plenes.

I ara que per fi anirà emergent informació relacionada amb la màfia que va promoure l'esdeveniment per tapar una gran intervenció urbanística, es posa en dubte la funció dels grans mitjans de comunicació amb proves contundents que sobrepassen qualsevol intuïció o sospita.
He anat a cercar imatges de conflicte ja que si no, el retrat que van fer tots els mitjans durant els 141 dies que va durar "la festa" ens faria vomitar d'aburriment i de fàstic per la reiteració de l'engany i l'estafa. És també una mostra clara de com es pot fer un periodisme incívic i llardós. Periodisme venut en mans de la màfia institucionalitzada.


Una protesta ciutadana "paterem el fòrum" que va gosar entrar per mar amb pateres urbanes, per terra i des de l'aire amb un parapent dins les instal.lacions restringides del Fòrum va inspirar titulars com aquests:

"LOS ANTI-FÒRUM FUERZAN POR TIERRA, MAR Y AIRE LA SEGURIDAD DEL RECINTO, DONDE INCLUSO HUBO PELEA" 19 juliol 2004

Era així com La Vanguardia escopia i disparava els seus canons de periodisme-corsari. També, "...unos 400 anti iniciaron su particular cercavila en dirección a la salida,..."
A l'endemà aquest mitjà llepava la ferida al bonàs del Fòrum amb aquest titular: "El Fòrum se anima"

"EL CERTAMEN LOGRA SU MEJOR SEMANA EN CUANTO A ASISTENCIA PESE AL INCIDENTE CON LOS OPOSITORES"



I acaronen al seu portaveu, Oleguer Sarsanedas, el llepen així : "Pasar página a un incidente de incivismo. 
Sarsanedas elogió la respuesta del cuerpo de seguridad propio, culpó a los invasores de forzar la pelea y calificó de incívico el comportamiento de éstos, por su falta de respeto hacia los trabajadores, por increpar a las personas que estaban en el interior y por los destrozos, en especial en la Fira de la Solidaritat, que es un espacio dedicado a las ONG. El parte de desperfectos incluye pintadas, sobre todo en el espigón, el saqueo de un stand en la citada Fira –se llevaron dos cestas de comida con productos ecológicos–, un walkie talkie que le quitaron a un miembro del personal, y el robo de unos 30 sombreros.
Por supuesto, los anti, que culparon a los vigilantes de la pelea, negaron el saqueo, pero
anoche enviaron un mensajero con un sobre destinado al director general, Jordi Oliveras,
y 100 euros en su interior como pago por los desperfectos."


Seguint el rastre de la bava repesco la cua d'un artícle d'opinió en la Vanguardia del sr. Francesc-Marc Álvaro del 21 juliol amb el títol: "Choque"

"...Escuchen a cualquier dirigente de ICV (gobiernan Barcelona y la Generalitat pero juegan a atraer a sus aguas la contestación) haciendo contorsiones dialécticas para justificar el Fòrum sin provocar las iras del portavoz antiglobalizador de turno. Es un espectáculo colosal.Me lo reconoció un viejo político socialista: los de la bandera pirata son, también, un subproducto lógico de la política irresponsable y blanda que siempre da la razón a los administrados."



Resulta que els pirates no venien de fora, ja eren a dins i feia anys que maldaven el sistema contra nosaltres. I ara nosaltres som els anti-sistema o els anti tot com deia l'antic capità del lladronici a Catalunya, el sr Pujol en un acte dins el mateix Fòrum.

25 de juliol, titular de la Vanguardia: "Pujol denuncia“la cultura de la protesta.
 Jordi Pujol cree que en Catalunya la gente se queja demasiado, que en el país “existen sectores instalados en la protesta y esto no es bueno”.El ex presidente de la Generalitat...explicó... que el origen de tal exceso contestatario hay que buscarlo en el franquismo: “Arrastramos de la dictadura la épica de la protesta, es necesaria una revisión”.

Pirates als ajuntaments, governs, a les policies, les empreses, constructores, als bancs, bufets d'advocats, notaries, als tribunals, a les redaccions... pirates dins el sistema o el sistema pirata, el que ens fa anar i a empentes, enganys, amb violència ens obliga.

Pirates sense bandera.


Les fotografies, la primera a la plaça Catalunya durant una de les primeres presentacions oficials del Fòrum on ja hi van haver protestes, la següent correspon a la meravellosa paterada i la última al dia d'inauguració on les cassoles dels manifestants van sonar durant hores.

a Sants ja no hi queda res?

17 anys il.luminant la vida al barri de Sants, Can Vies ha caigut sota les mans de la màfia institucionalitzada i el seu poder vandàlic. Tropes incontrolades de matons a sou amb placa escometen als veïns, res de nou en aquesta democràcia de fireta. 
És lamentable acostumar-se al ritual de perdre sempre els mateixos. Però van quedant els noms en la memòria, els noms dels bons i sobretot dels dolents.
  


+info:http://canvies.barrisants.org/comunicat-de-can-vies-davant-els-darrers-esdeveniments/

Barcelona viva en les palpentes

La destrucció de la morfologia urbana i la seva transformació radical per pur interés mercantil és brutalitat urbanística.
És una forma de guerra silent, formalment no declarada i desarmada però amb el mateix poder destructor que el de la guerra convencional.

He dit brutalitat urbanística desarmada i no és del tot cert, quan per fer fora a les persones d'un territori s'utilitzen funcionaris armats i s'envien màquines per acabar-les d'espitjar literalment.  Però clar, és una guerra silenciosa i passa gairebé desapercebuda, no interfereix en el pols de la gran ciutat.
Brutalitat que esdevé terrorisme quan es malmeten edificis, tècnics que vandalitzen esbotzant sostres o esclaten incendis misteriosos que la policia mai arribarà a aclarir. Terrorisme urbanístic aplicat amb camarilles de matons amb malls per aterroritzar. Terrorisme i brutalitat quan arriba l'odre escrita de desnonament. I tot això es va fent a les palpentes.


La brutalitat urbanística dissenyada en els ajuntaments per aplanar el territori i entregar-lo asèptic al traficant de sòl.
Perfectament edulcorada brutalitat pel periodisme empalagós i venut, periodisme de publicitat que llepa la marca insistentment i calla o distorsiona quan la víctima planta cara. Periodisme  còmplice amb la maquinària de guerra perquè s'ha de vendre ben florit i que no aixequi sospites. Perquè hi ha una guerra dins la ciutat amb desplaçats i enderrocs.


Com podem mirar el nou urbanisme, les noves formes, nous edificis que han devorat pedra a pedra tot un barri que era viu? De quina manera podem caminar en aquests carrers flamants sense vida o de vida aparent?
Vida aparent dels nous involuntaris conqueridors que no saben, que no en son conscients perquè no ho han vist, perquè caminen tant a les palpentes que no poden veure, ni sentir. Perquè quan desapareixia un carrer al tombar de casa seva ja s'havien escapolit massa ràpid cap a la feina. Perquè quan desnonaven als veïns del davant de casa la tele del fútbol ja se'ls havia engolit.

Perquè mentre a tu no et toquin no has de tèmer per res. Perquè no tens constància que això que hi ha ara sigui millor o pitjor que el que hi havia abans i en la tele no en parlen, ni mai abans en la universitat t'ho havien dictat. I perquè senzillament ni se t'acut plantejar-ho. Plantejar què?!

Ens va quedant un món ben estret, asèptic, controlat, viu en les palpentes.

"Arquitecto municipal. Lo que este escondido misionero municipal ha hecho y lo que ha dejado de hacer, equivale a algo más destructor e irreparable que el paso de la guerra por cada ciudad" Oteiza

Les fotografies son del Poblenou, concretament en el Parc Central i del Raval, en la zona de Robadors i sant Ramon just on ara hi ha l'esperpèntic hotel i l' edifici horrible de la Filmoteca.