És un blog per promoure un projecte de llibre fotogràfic. + info al perfil

El color molest. El b/n espectacularitzant

Isaac Marrero va escriure una tesi* sobre el conflicte de can Ricart i em va honorar incloent-me dins aquell estudi com a un personatge més dels que corríem ocasionalment per allà; no li va agradar el meu treball, l'estil i l'ús del b/n.
Posteriorment em va preguntar el perquè d'aquest reportage elaborat en b/n i no en color. Vaig simplificar una resposta adduint el control que em permetia el processat en el laboratori i l'abaratiment dels costs, simplement. I era cert, revelar i positivar el color químicament resultava molt car si volies anar fins la còpia amb un control total.
Però el que ja no li vaig explicar van ser els motius més personals i de gust estètic: La meva passió pel b/n o el perquè al rebuig del color.

La estètica del color en una fotografia pot arribar a ser tan poderosa que fàcilment anul.la la lectura d'una imatge. S'interposa com un mur que obliga a fer un primer salt per compendre l'essència del que s'intenta transmetre. Com a fotògraf i espectador hi ha el perill a deixar-se embafar en aquest punt i no ser capaç d'anar més enllà.

Per tant, fotografiar en color i que no interfereixi, que no banalitzi la narració, que no l'anul.li completament, és una tasca complicada. I sent pràctic una altra vegada, si a més a més hi han costos addicionals, no s'ho val l'esforç que comporta. El procés químic del color era car i difícil de tractar (estèticament). Ara no és car, electrònicament, però continua sent difícil. Difícil per mi.

Enfront del color, la pretesa sobrietat del b/n. La simplicitat de la imatge lluny d'empalagosos ornaments.
L'essència és geometria, la llum, el gest. Però aquest poder expressiu, el cop directe sense el color, la facilitat de lectura que suposa pot també obrar a la contra; la imatge deriva amb facilitat cap a la espectacularització i es perd l'oportunitat d'una interpretació més profunda i pausada.
L'absència del color generalment és més impactant, evidentement si la foto és tècnicament correcta. Per tant no s'ha d'obviar l'efecte limitador del color, la seva virtut.

Resumint, en aquest treball vaig prescindir de la lectura plàcida que pot permetre el color a favor de la lectura d'impacte que es pot donar amb facilitat amb el b/n. La temàtica tractada, un reportatge crític, no podia permetre subterfugis, ni amaneraments que tant agraden als poders fàctics del món cultural actual.

*La tesi va ser presentada en el 2008 amb el títol "LA FÁBRICA
DEL CONFLICTO. TERCIARIZACIÓN, LUCHA SOCIAL Y PATRIMONIO
EN CAN RICART, BARCELONA".

La fotografia del 2005 d'un dels tallers de can Ricart.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada