La pauta (tècnica) que he seguit per realitzar aquest treball


La coherència tècnica en un reportatge és una part fonamental.

És la que manté un to i estil semblant al llarg de tota la narració fotogràfica.
Així que abans de començar a explorar el terreny armat amb l'equip s'ha de tenir ben clar aquest punt.

El meu ha estat ser fidel al b/n, al format de 35mm, pel.lícula tri-x400 sense forçar i revelat en D-76 prioritzant un gra el màxim de fi.
És  important també una coherència òptica, ser fidel a unes obertures determinades i vel.locitats de tir similars; tot dependrà de l'efecte que es vulgui aconseguir.
Amb tot això la restricció tècnica t'acota i t'obliga a pensar millor quines hores del dia son les més ideals per a cuidar un estil determinat. Si et desvies d'algun d'aquests paràmetres, la foto dins el conjunt "cantarà".
He disparat el 99'5% de les vegades alternant amb òptica de 50 i 35mm.   
Tampoc he  il.luminat artificialment l'escena, només en algun moment d'acció nocturna en que el flash era imprescindible.

L'equip és irrellevant, depèn del que un se senti més còmode i que en pugui confiar, coneixent-lo molt bé.
Aquesta ha estat la pauta general d'aquest treball.

Per ara, a la primera pàgina...

La foto d'un mural i a més, tècnicament (aquesta foto) encara més fàcil que la de la portada, però què més se li podia afegir? Estaré davant del cas d'una "mera fotografía"?



Mural original de l'any 1979 de l'antiga cooperativa de veïns del Poblenou "Pau i Justícia". Miraculosament (el dibuix) ha anat resistint tot tipus de calamitats, en un barri en que la destrucció del passat és la norma. Foto del 2004.



Si això representa una pàgina, la primera i com a introductòria, en el cas que aquesta fos la mida del llibre, la imagino col.locada així, sense text.
És la primera, pàgina i foto interior, precedint la pàgina següent on anirà l'organigrama dels capítols.

A la espera de materialitzar-ho...

Començo per la portada d'un llibre virtual amb una imatge tècnicament fàcil i senzilla.
Una idea de com podria anar el disseny de la tapa o de com m'agradaria.




El llom i la contracoberta... Sense saber les mides del llibre? Encara no m'atreveixo.

Com que això no va sobre l'art del graffiti, mantinc (en principi) l'anonimat dels autors d'aquelles obres que vagin apareixent al llarg del reportatge. Si de cas en puc parlar genèricament, però més endavant. 
Espero que ningú s'ofengui, ni pensi que me n'aprofito.

Una manera d'explicar aquest reportatge

Es tracta d'un reportatge eminentment fotogràfic sobre Barcelona. Del 2002 al 2007 inclòs, he anat fotografiant aquella ciutat que ha anat caient sota una altre ciutat. És també un reportatge-homenatge a aquells indrets, situacions i sobretot a aquelles persones que m'han somogut prou com per dedicar tots aquests anys a seguir-los amb una càmera.


Un altre presentació per a explicar el plantejament general, la que introduïa una expo que vaig fer durant el 2006 i crec que encara és vàlida, només que s'hauria d'actualitzar, però ara em fa gràcia recuperar-la tal qual com a curiositat:

"BarCeloNa sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2005"

El barri del Poblenou amb un passat recent prominentment industrial, ofereix un punt de partida on l'economia neo-lliberal està redefinint el territori de ple cap al sector terciari i el de les noves tecnologies, amb una revalorització econòmica completament desfasada del sòl.

Tota la ciutat viu una nova era de canvi que en un futur proper haurà transformat per complert la seva fisonomia.

El barri del Raval amb les grans reformes gairebé enllestides, pateix aquelles conseqüències més negatives. L'espai conegut popularment com a "El forat de la vergonya" podria ser el punt d'inflexió amb una oposició real sobre el terreny cap a les noves polítiques urbanístiques.

El present treball documenta la primera fase d'aquest procés; sens dubte la part més anguniosa que pot patir qualsevol canvi històric en una clau pacífica i aparentment democràtica.

És el procés de "neteja urbana" amb tot el què comporta: Desnonaments, enderrocs, resistències, etc...

Son els espais que el poder ha de reconquerir.

J.S. -febrer de 2006- 


Avui en 2012 poca cosa queda per reconquerir.

Projecte personal

"BARCELONA sobre Barcelona. Espais de conquesta 2002-2007" és el títol original que hauria d'encapçalar un somni.

Quan un treball el donem per acabat i més enllà de poder-ho mostrar públicament, el que es desitjaria profundament és materialitzar-lo d'alguna manera i el llibre és el contenidor ideal.
Mentre això no passi, valgui aquest espai virtual com a presa de contacte de cara a aquelles persones interessades a conèixer aquest treball.
Per ara, com que no està escanejat, mostro el reportatge personalment a qui ho desitgi en còpies de paper.